Aquest dimarts a la Fórmula Estel hem parlat amb Francesc Torralba, doctor en Teologia i Filosofia i un dels signants de la carta oberta a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, arran del ‘Mare Nostra’ de la poetessa Dolors Miquel en l’acte de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona. La resta de signants de l'escrit són Josep Maria Carbonell, Jordi López Camps, Eugeni Gay, Núria Gispert, Eduard Ibáñez, David Jou, Margarita Mauri, Carlos Losada, Josep Miró i Ardèvol, Núria Sastre i Eudald Vendrell.
"Vaig experimentar el mateix que van experimentar moltes persones creients i no creients: una manca de respecte a una sensibilitat espiritual i religiosa molt estesa, que ha de ser respectada per garantir la convivència i una harmonia a nivell social", ha començat Francesc Torralba. El filòsof i teòleg ha afegit que “molts de nosaltres vam sentir que s’ofenia una pregària que hem après de petits, que recitem amb gran respecte i que, per a nosaltres, és una obertura a la dimensió sagrada i a transcendir”.
L’alcaldessa Ada Colau va apel·lar a la llibertat d’expressió per a justificar la presència d’aquest poema a l’acte. Torralba ha recordat que “qualsevol dret sempre té límits”, i que “la llibertat d’expressió, com la llibertat de creença, com la llibertat de moviments, però aquest dret ha d’estar regulat i compartit amb altres drets”. Encara en relació amb aquesta idea, ha posat alguns exemples: “Jo tinc dret a la llibertat, però no sóc lliure per atacar la intimitat de l’altre, per torturar-lo, ofendre’l o mancar al seu sentit de l’honor i el seu respecte”, ha recalcat.
Davant d’un fet com a aquest, hi ha diferents respostes possibles. Un dels debats que hi ha posteriorment és quina és la manera de respondre-hi. Torralba creu que la carta oberta és la millor reacció: “Ser indiferent davant d’això em sembla una mala solució; judicialitzar el cas no sé si és allargar excessivament el procés, amb conseqüències molt imprevisibles”.
Té límits l'art?
L’art moltes vegades utilitza la provocació com a forma de cridar l’atenció o de denunciar. Francesc Torralba s'hi ha referit quan ha comentat que “una de les seves funcions és que la societat vegi les seves pròpies contradiccions, elevar-nos a allò que ens transcendeix, però utilitzar l’art en l’ofensa als col·lectius, és una sortida per la tangent". El també professor de la Universitat Ramon Llull ha destacat també que aquesta llibertat, "com tota activitat humana, té límits”, i ha conclòs que “una llibertat sense límits obra les portes a la barbàrie, al tot s’hi val, i passa que el més feble acaba sent el perjudicat, perquè no presenta obstacle”. Finalment, Francesc Torralba ha dit que, “en els àmbits institucionals hem de tenir molta cura del llenguatge, que és el nostre instrument bàsic de comunicació: amb el llenguatge es pot fer molt mal i es pot fer molt bé”.
