Es va fer divendres passat, al Seminari Conciliar de Barcelona, l’acte d’inauguració oficial del curs 2020-2021 de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), presidit pel cardenal Joan Josep Omella, gran canceller ade la institució. El rector, Armand Puig, va felicitar els professors i els equips de la Secretaria i de Comunicació per la celeritat en la posada en marxa del programa “L’Ateneu a casa”, que es va haver d’activar en només tres dies, des del moment en què es va decretar el confinament al març. D’aquesta manera, des del 18 de març, es van poder impartir la pràctica totalitat de les matèries telemàticament; els instituts superiors de ciències religioses s’hi van afegir un mes després, també amb èxit. Els exàmens també es van realitzar en la modalitat online.
La lliçó inaugural del curs 2020-2021 va anar a càrrec d'Armando Pego, professor de la Facultat de Filosofia de Catalunya, amb aquest títol: "Lectures de Déu a propòsit de George Steiner". Va ser una sessió d'apropament al concepte de «Déu» que ha anat articulant l’extensa obra de l’autor de Presències reals (1989). A banda de tot això, aquest curs serà el primer després que la Santa Seu donés llum verda, l'11 de juny passat al nou Institut de Litúrgia amb rang de facultat dins l'Ateneu Universitari Sant Pacià. Per tant, la institució universitària tindrà ja quatre facultats, ja que la formació litúrgica se sumarà a la Facultat de Teologia, la de Filosofia i la Facultat Antoni Gaudí d'Història, Arqueologia i Arts Cristianes. El president de l'Institut de Litúrgia ja amb funcions de degà, Gabriel Seguí, ha explicat aquest dijous, en una entrevista al programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, tota aquesta nova etapa.
Com va anar l’acte d’inauguració oficial del curs a l’Ateneu Universitari Sant Pacià? Com es presenta el nou cicle?
Crec que, dins les limitacions d’espais i de temps que la pandèmia ens imposa, va ser un acte solemne, molt entranyable i carregat d’emoció. Tot perquè enguany era la presentació oficial del nou Institut de Litúrgia, que serà una facultat, i teníem moltes emocions allà, com ara recordar el nostre fundador, el difunt bisbe Pere Tena, i estar acompanyats per tots els actuals bisbes de Mallorca i Catalunya i també els nostres alumnes, que en son uns 40.
D’altra banda, amb el recent reconeixement, l'Institut de Litúrgia passa a oferir uns estudis propis i ja no serà només una especialització. Què suposarà aquesta nova etapa?
Suposa diverses coses. La primera és que, en aquest moment, l’Institut de Litúrgia ofereix els mateixos graus acadèmics que s'imparteixen a Roma. Per tant, ens convertim en el segon centre del món que ofereix títols específics de litúrgia. Existeixen altres llocs arreu del món que tenen litúrgia, però no donen el títol concret. També es tracta d’un reconeixement de Catalunya i Barcelona en l’àmbit de la litúrgia. Això vol dir que hi ha tot un treball de base que es reconeix i que s’impulsa. D’altra banda, és molt important en el camp de la investigació teològica i històrica, però de manera especial de la pastoral litúrgica. De vegades s’entén la pastoral com si fos una simple aplicació, i no es tan senzill. La pastoral es l’anunci de l’evangeli. En tercer lloc, en consolidar-se l’Ateneu, es dona forma definitiva a un espai per a la cultura d’una gra profunditat i nivell, que pot constituir una plataforma per a altres universitats. La litúrgia es una eina principal de evangelització.
Quins canvis hi haurà en l'estructura formativa i acadèmica de l'Institut de Litúrgia a partir d'aquest curs, pel fet de tenir rang de facultat?
El que passa és que, com que es constitueix en un centre autònom, per exemple, el qui era director, jo mateix, ara es president, però amb totes les funcions de un degà. També tenim canvis en l'organització, amb l'assemblea de professors, el Consell de Institut, la reunió de tots els professors estables i després el consell permanent. En aquest sentit, es consoliden estructures per compartir, tot i que el degà té molt de pes. La resta continuarà igual, amb una excepció, perquè ja des de fa dos anys, per indicació de la Santa Seu, fem un curs dedicat a l’estudi del llatí i del grec, acompanyat d’una sèrie d’assignatures menors, per ajudar als alumnes en un primer contacte amb la litúrgia. Això ens permet optimitzar els recursos.
Entenent la Litúrgia com l'art de celebrar la pregària de l'Església, proclamar la Paraula de Déu i entrar en el Misteri pasqual de Crist ressuscitat sobretot en l'Eucaristia, de quina manera aquesta formació de l'Institut, ara facultat, pot fer més propers aquesta presència visible del Misteri de Déu? Enfortir aquesta formació ajudarà els creients a intimar més amb la litúrgia i viure-la amb més proximitat?
En primer lloc, farà que la litúrgia sigui significativa per al cristià mateix. Es tracta d'ajudar a comprendre que la litúrgia és el cimal de la vida cristiana. Tot surt i tot arriba de la litúrgia. Volem també que sigui adient a la sensibilitat del nostre temps i que arribi a l'home contemporani, que sigui sensible a la necessitat de la nostra sensibilitat. És, veritablement, el mateix misteri pasqual.
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dijous 15 d'octubre.
