Vox va celebrar diumenge un acte a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per commemorar l'aniversari de la Constitució amb la presència del seu líder, Santiago Abascal. Els Mossos van blindar l'accés a la plaça i van impedir que un grup d'antifeixistes hi arribés. A l'acte de la formació ultradretana, van assistir unes 200 persones que van rebre Abascal amb crits de "president" i a favor de la unitat d'Espanya. Mentre sonava l'himne espanyol, alguns assistents alçaven el braç fent la salutació feixista. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha anunciat que portarà a la fiscalia "l'exaltació del feixisme i nazisme" per delicte d'odi. De fet, Vox va convocar actes a favor de la Constitució davant dels ajuntaments de diferents ciutats, entre elles Madrid, Barcelona i altres municipis catalans. Aquest dilluns, en el programa El Mirador de l’actualitat, el politòleg i màster en seguretat, Guillem Pursals ha analitzat tota aquesta situació.
Li demanem una primera valoració de tot el que es va viure diumenge en diferents ciutats de Catalunya. Com ho va veure?
El que va fer Vox és acollir-se al dret a la manifestació que recull la Constitució. En aquest sentit, estan fent valer el seu dret de manifestació i és ben vàlid. Fins i tot amb les restriccions sanitàries, està permès. No hi ha res a dir, en aquest sentit.
Com valora que el líder de Vox, Santiago Abascal, triés concretament Barcelona per afegir-se a una d'aquestes manifestacions?
Vox és el partit del constitucionalisme sense complexos, i no se n’amaga. I actualment mira molt cap a Barcelona, perquè hi governa l'esquerra amb Ada Colau i, a més, hi ha present tot el tema del procés a Catalunya. Hi ha un doble escenari que els porta a dir que es manifesten.
Com valora que en els actes es produïssin salutacions nazis i hi hagués presencia de grups franquistes?
El fet que hi hagi gent que fa la salutació franquista no és una novetat. Per exemple, des de Societat Civil Catalana, ja va denunciar que existien aquests tipus de grups. No crec que sigui cap cosa imputable a cap partit, però sí que és cert que hi ha associacions de signe feixista. L’exaltació feixista es delicte i, en aquest cas, les accions que ha pres Ada Colau estan ben preses, perquè la justícia ho investigui.
Segons una enquesta realitzada per NC Report, si ara es fes un referèndum, un 64,2% dels espanyols estarien d'acord amb la introucció de canvis a la Carta Magna. També indica que només un 28,5% d'espanyols estan rotundament en contra d'introduir modificacions en el text. Com valora aquestes xifres?
Jo crec que no es significatiu, perquè és una enquesta, i cal veure com es fan aquests estudis i tot plegat. Però sí que hi ha un tema important. És que, si es refà la Constitució, es pot fer cap a un sentit centralista o descentralitzat. Sobretot Podem i part del independentisme demanen una Constitució federalista, que doni més independència a les autonomies. Des de la part de Vox i del PP, volen treure competències als governs autonòmics. Volen reformar la Carta Magna, però uns cap a una banda i els altres, cap a l’altra.
En qualsevol cas, la Constitució espanyola complia diumenge 42 anys. Pensa que continua sent un text vàlid per emmarcar la convivència de tot un país?
Jo crec que sí. Personalment crec que no s’ha de tocar. El fet que s’acusi partits, com ara Bildu, posa en qüestió precisament un principi bàsic de la Constitució. Una cosa es la retòrica, que es pugui fer per tenir vots, i una altra, la realitat. La Constitució permet un gran pluralisme polític.
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dilluns 7 de desembre.
