Núria Gispert, exdirectora de Càritas Diocesana de Barcelona i fidel col·laboradora de l'arxidiòcesi durant el pontificat del cardenal Ricard Maria Carles, ha mort aquest dimecres a la tarda a l'Hospital de Barcelona, on estava ingressada per una recent operació de càncer. Als seus 84 anys i en un moment en què es trobava molt feble, no ha pogut superar unes complicacions posteriors a la intervenció. Ens deixa una dona íntegra, de gran esperit de servei i fidel compromís social, cívic i polític, però també una laica exemplar en l'Església de Barcelona, de Catalunya i del conjunt d'Espanya. Va ser directora de Càritas Diocesana de Barcelona entre els anys 1998 i 2004, els últims del pontificat del cardenal Ricard Maria Carles, i també delegada episcopal de Pastoral Social. A més, va presidir un breu període de temps Càritas Espanyola, entre 2003 i 2004.
Nascuda el 6 de juny de 1936, aquesta dona de fortes conviccions cristianes va créixer entre els vincles amb l'Església catòlica de la seva joventut i la resistència antifranquista. Va ser militant del PSUC i també del Partit dels Socialistes de Catalunya. Entenia la política com un servei íntegre, i el va practicar de manera especialment intensa a l'Ajuntament de Barcelona, com a regidora primer amb l'alcalde Narcís Serra (1979-1982) i després amb Pasqual Maragall (1982-1991). Un cop retirada de la primera línia política, Núria Gispert va seguir dedicant la seva vida a allò que li marcava la seva fe, l'amor als altres, sobretot des de la caritat. Uns anys després, el 1998, el cardenal Carles la va nomenar directora de Càritas i, uns anys després, també delegada de Pastoral Social. Quan va morir Ricard Maria Carles al desembre de 2013, en una entrevista a Ràdio Estel, va revelar que sortia cada setmana una estona amb el mateix cardenal al carrer a visitar i assitir persones pobres i desesperades que vivien al carrer.
Núria Gispert, a més, ha estat una col·laboradora sense límits dels nostres mitjans, Ràdio Estel i Catalunya Cristiana. Participava regularment en les tertúlies matinals del programa El primer cafè i en altres espais. Igualment havia escrit per al setmanari i havia respost sempre, amb gran generositat, als serveis que podíem necessitar. Els últims anys, col·laborava amb Braval, centre socioeducatiu per a nois en situació vulnerable al barri del Raval de Barcelona. Que al Cel Sigui!
