Daniel Arasa, president de la Plataforma per la Família Catalunya-ONU, i Josep Otón, president de l'Associació de Catedràtics i catedràtic d'Història, han analitzat aquest dimecres, des del programa El Mirador de l'actualitat, el moment actual de la memòria històrica amb l’exhumació de Franco, una qüestió molt present aquests últims mesos en la vida política i social a Espanya i que ha estat notícia aquest dimarts amb la decisió final del Tribunal Suprem, que ha avalat traslladar les restes del Valle de los Caídos al cementiri de Mingorrubio. Arasa ha destacat que l'exhumació "provocarà uns dies de moguda, però ara val la pena treure les restes de Franco i traslladar-les a El Pardo, un cop el govern espanyol ja ho ha decidit i els tribunals han decidit sobre el tema en un procediment correcte". El periodista, però, ha aclarit que "el millor hauria estat deixar això fora del debat, perquè la memòria històrica, en molts casos, activa encara més el conflicte mentre es va apagant". El president de la Plataforma per la Família també ha conclòs que l'exhumació de Franco "és purament una actuació de polítics que volen reactivar tensions, i no influeix per a res en els problemes de la gent, com ara una millor educació per als nostres fills, avenços en la sanitat o millores a les carreteres".

Josep Otón ha comentat que "aquesta polèmica forma part d'una campanya electoral que treu el tema com un focus de suposat progressisme que polaritza la societat innecessàriament". A partir de la seva experiència com a professor de Secundària i Batxillerat, Otón ha dit que "hi ha poc interès i mínim coneixement de la Guerra Civil i el franquisme, tot i que tenen la visió de les pel·lícules que ambienten una època i una tendència concreta". Igualment ha recordat que "això no és un tema de bons i dolents, perquè hi ha haut abusos pertot arreu, i el que cal és condemnar la violència de tota mena". En síntesi, l'historiador ha assegurat que "tenim una oportunitat molt bona de reconciliar-nos i aprendre dels errors d'ara fa 80 anys, sense reobrir odis".

Recordem que el govern espanyol havia acordat exhumar el cos el 10 de juny passat. El Suprem va decidir després, per unanimitat, paralitzar el procés per evitar que vagin i tornin. Finalment, però, hi haurà exhumació. Es tanca així una intensa controvèrsia política, judicial i social. Primer es va conèixer una carta del secretari d’Estat de la Santa Seu, Pietro Parolin, i la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, segons la qual el Vaticà no s’oposa a l’exhumació, alhora que recorda a l’abat del Valle de los Caídos, Santiago Cantera, el deure de “respectar les autoritats civils”. El responsable de la comunitat monàstica assegurava que “el respecte hi serà, però només s’acatarà una decisió judicial, via que va seguir després també la família Franco en recórrer la decisió de l’executiu de Pedro Sánchez davant del Tribunal Suprem. Tot plegat ha estat principalment un afer entre el govern espanyol i la família de Franco, davant el qual l’Església es manté al marge, segons han recordat diferents autoritats episcopals aquests mesos.