“Avergonyits i penedits, com a comunitateclesial, assumim que no vam saber ser on calia, que no vam actuar a tempsreconeixent la magnitud i la gravetat del mal que s’estava causant en tantesvides. Hem descuidat i abandonat els més petits.” Així s’ha manifestat el papaFrancesc en una carta contundent adreçada a tot el Poble de Déu davant del“patiment viscut per molts menors a causa dels abusos sexuals, de poder i deconsciència comesos per un nombre notable de clergues i persones consagrades”.

 “El dolor de les víctimes i les seves famíliesés també el nostre dolor”

 “Mirant al passat”, afirma Francesc, “mai no esfarà prou per demanar perdó i mirar de reparar el mal que s’ha fet. Mirant al futurcaldrà fer tant com es pugui per generar una cultura capaç d’evitar que aquestessituacions no únicament no es repeteixin, sinó que no trobin espais on s’encobreixini es perpetuïn. El dolor de les víctimes i de les seves famílies és també elnostre dolor. Per això és urgent reafirmar un cop més el nostre compromís pergarantir la protecció dels menors i dels adults en situació de vulnerabilitat”.

 “Les ferides no prescriuen mai”

 La carta del papa Francesc comença amb una citade sant Pau: “Quan un membre sofreix tots els altres sofreixen amb ell” (1 Co12,26). Així, el papa Francesc recorda en la seva carta l’informe en què esdetalla el que van viure almenys mil supervivents, víctimes d’abús, aPensilvània, als Estats Units. “Hem conegut el dolor de moltes de les víctimesi constatem que les ferides no desapareixen mai i ens obliguen a condemnar ambforça aquestes atrocitats, així com unir esforços per erradicar aquesta culturade mort; les ferides no prescriuen mai”.

El Papa reconeix que el dolor de les víctimes“durant molt de temps va ser ignorat, callat o silenciat”. “Però el seu crit vaser més fort que totes les mesures que el van intentar silenciar o, fins i tot,que van pretendre resoldre’l amb decisions que van augmentar-ne la gravetatcaient en la complicitat”.

 “Denunciar tot el que posi en perill laintegritat de qualsevol persona”

 “La magnitud i gravetat dels esdevenimentexigeix assumir aquest fet de manera global i comunitària”, prossegueix elPapa. “Si en el passat l’omissió va esdevenir una forma de resposta, avui volemque la solidaritat, entesa en el sentit més pregon i desafiant, esdevingui lanostra manera de fer la història present i futura en un àmbit en què elsconflictes, les tensions i especialment les víctimes de tota mena d’abús puguintrobar una mà estesa que les protegeixi i rescati del dolor”. Així, cal“denunciar tot el que posi en perill la integritat de qualsevol persona”.

En la carta, si bé valora l’esforç i eltreball que es fa arreu del món per protegir els menors, reconeix que “hem trigata aplicar aquestes accions i sancions tan necessàries”.

Així mateix, és important “que cadascun delsbatejats se senti involucrat en la tranformació eclesial i social que tantnecessitem”. “Aquesta transformació exigeix la conversió personal i comunitària,i ens porta a mirar en la mateixa direcció que el Senyor mira”. 

 “Dir no a l’abús és dir no a qualsevol formade clericalisme” 

 En la seva carta, el papa Francesc tambécritica quan s’intenta reduir el Poble de Déu a petites elits: “Construïm comunitats,plans, accents teològics, espiritualitats i estructures sense arrels, sense memòria,sense rostre, sense cos; en definitiva, sense vida”. “Això es manifesta ambclaredat en una manera anòmala d’entendre l’autoritat de l’Església —tan comunaen moltes comunitats en què s’han donat les conductes d’abús sexual, de poder ide consciència— com és el clericalisme”. “Tant si s’ha vist afavorit pelsmateixos sacerdots com pels laics, genera una escissió en el cos eclesial quebeneficia i ajuda a perpetuar molts dels mals que avui denunciem. Dir no al’abús és dir enèrgicament no a qualsevol forma de clericalisme”. 

 “Demanem perdó pels pecats propis i aliens”

 Al final de la carta, el papa Francesc diu que“és imprescindible que com a Església puguem reconèixer i condemnar amb dolor ivergonya les atrocitats comeses per persones consagrades, clergues i fins i totper tots aquells que tenien la missió de vetllar i cuidar els més vulnerables.Demanem perdó pels pecats propis i aliens. La consciència de pecat ens ajuda areconèixer els errors, els delictes i les ferides generades en el passat i enspermet obrir-nos i comprometre’ns més amb el present en un camí de renovadaconversió”.