Guillem Pursals, politòleg i màster en Seguretat, Teresa Carreras, membre de la Junta de l’Associació de Periodistes Europeus a Catalunya, i Carles Armengol, president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, han analitzat aquest dijous, des del programa 'El Mirador de l'actualitat', el fenomen de la fragmentació política, que ara s’aguditza i mostra nous interrogants, tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat, amb diferents crisis i tensions internes en alguns partits. Carreras ha dit que "el cas de Podem és vergonyós, tenint en compte que han contribuït a treure els dos partits de l'hegemonia a nivell espanyol, però no pot ser que el seu projecte es quedi enquistat entre uns i altres". En aquesta línia, ha afegit que "Íñigo Errejón és el qui ha fet més per eixamplar la base d'un partit com aquest". 

Per la seva banda, Armengol ha destacat que, "en el rerefons i tot i que es manifesten sempre lluites de poders internes, hi ha una certa crisi dels partits polítics com a model de representació, fet que és un fenomen més enllà de l'Estat espanyol o de Catalunya, com s'ha vist a França, per exemple, on s'ha vist que el president de la república va arribar al càrrec sense tenir un gran partit al darrere". I Guillem Pursals ha recordat que "el bipartidisme s'ha acabat" i que, "un cop s'ha obert el meló, tothom vol un tall, com s'ha vist en països on ara hi ha coalicions de sis o vuit partits, quan abans eren de dos o tres". Igualment ha comentat que "la gent el que vol és la pròpia representació, a un mateix".

Com a principal exemple de la nova situació, tenim la crisi de Podem, amb la renúncia d’Iñigo Errejón a l’escó del Congrés i la dimissió del líder a Madrid, com també dels posicionaments dins l’independentisme, amb la Crida, Junts per Catalunya i el PDeCAT, tot això a banda de les diferències internes de plantejaments, per exemple, en l’òrbita de Ciutadans quan es tracta de pactar o no amb la dreta o amb els socialistes. La proximitat de les eleccions municipals i europees del 26 de maig, lluny d’aclarir panorames, els dilueix més, almenys de moment. Com poden quedar finalment les llistes, per exemple, a Barcelona? Quin escenari preelectoral es pot dibuixar també per a les eleccions europees?