Déu vos guard,amics, avui és festa i avui, primer diumenge d’Advent, és el diumenge de laParaula.
Hem acabat l'Any dela Misericòrdia i ara, a l’inici del nou any litúrgic, els bisbes amb seu a les diòcesis catalanes ens proposen decelebrar el diumenge de la Paraula perquè durant aquest curs intensifiqueml'estudi bíblic amb conferències, grups d'estudi i de pregària, amb catequesis...i al mateix temps millorem les nostres celebracions de la Paraula enl’eucaristia dominical. Avui, per exemple, a moltes parròquies i comunitats, s’haentronitzat o s’entronitzarà la Bíblia, la Paraula de Déu.
En aquest context,dijous passat, a la Sagrada Família, hi hagué un acte especialment suggestiu. Portava per títol «I la Paraulas’ha fet pedra» i era una meditació bíblica sobre la façana del Naixementd’aquest temple singular. Anava a càrrec de mossèn Armand Puig, biblista deprestigi mundial, amb intervals musicals a l’orgue de Juan de la Rubia, elreconegut organista de la Sagrada Família. Davant de l’altar, en una granpantalla, s’anaven projectant unes fotografies magnífiques de la façana delNaixement, la més gaudiniana del temple. Devien estar preses en una horapropícia del matí, perquè les pedres tenien un color daurat molt bonic i erapossible de descobrir detalls que no es veuen a simple vista: el rostre del’arcàngel Sant Gabriel, la profunda reverència de Maria, les cares amatentsdels pastorets, la constel·lació de la nit de Nadal, els galls i gallines ipaons, esculpits... La paraula, la imatge i el so estaven perfectamentharmonitzats. Mossèn Armand va dir entre moltes d’altres coses que en la façanadel Naixement s’uneixen dos “faci’s”: el “faci’s la llum”, del gènesi, de lacreació i el “faci’s en mi segons la teva Paraula” de Maria, en l’Anunciació. Amés en aquesta vetllada era possible de veure una cosa que no acostumem a veure,que és com toca un bon organista. No ho veiem perquè els organistes solen estandalt del cor i a la Sagrada Família el teclat l’havien posat a la dreta delpresbiteri, en un lloc ben visible. Es pot dir que Juan de la Rubia dialogava amb tot el cos amb l’instrument,mentre improvisava magistralment a partir de melodies nadalenques. En definitiva,una festa per als sentits i una bona reflexió per ajudar-nos a referesperances, perquè la bellesa alimenta l’esperança. Com devia gaudir, AntoniGaudí des del Cel!
Que tingueu unabona festa.
