Joan Buscà, professor d’Economia i analista polític, Xavier Ferrer, president del Consell Català del Moviment Europeu, i Xavier Torrens, professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona, han analitzat aquest dijous, des del programa El Mirador de l'actualitat, la situació política a Irlanda, que apunta cap a la inestabilitat, després d’unes eleccions, celebrades ara fa 10 dies, que destapen tota una problemàtica política. Buscà ha subratllat que "ha estat la primera vegada en què molts irlandesos han votat amb total llibertat sense haver viscut el terrorisme". L'economista, però, ha situat "el Brexit" com una de les claus del moment que viu ara i l'evolució de la societat irlandesa els propers mesos. "Irlanda del Nord viu una situació complicada perquè s'ha sortit de la Unió, i hi ha un nerviosisme com a Escòcia, de cara a la voluntat del poble perquè li preguntin si volen seguir o no al Regne Unit i, per tant, a Europa", ha explicat. En un altre moment, Joan Buscà ha pronosticat que "hi haurà un govern que lluitarà per la reunificació d'Irlanda". Ha conclòs que "la situació acabarà amb dues illes separades políticament", Irlanda i la Gran Bretanya, "amb una Irlanda reunificada i completa dintre de la Unió Europea".
Xavier Ferrer, per la seva banda, ha destacat que "el Sinn Féin ha tingut molts vots de joves, fins i tot a Dublín, la capital". En aquesta línia, ha recordat que "el programa del partit de la reunificació ha estat més obert i més social, però hi ha aquí un canvi demogràfic que pot facilitar una reforma política cap a la petició d'aquesta Irlanda unida". El president del Consell Català del Moviment Europeu ha assegurat que "hi ha hagut a Irlanda un vot de càstig als partits tradicionals", i ha assegurat que "la part d'Irlanda del Nord, que pertany actualment al Regne Unit, tenia fins ara molta subvenció de la Unió Europea per al món agrícola, però ara no sabem què passarà, i podria ser que Londres entengués i acceptés un referèndum per la reunificació de l'illa".
I Xavier Torrens ha comentat que "els joves ja no han viscut el terrorisme que havia matat vides humanes, sobretot per part de l'IRA, però parlar d'Irlanda del Nord sempre fa pensar en el que va passar a Sudàfrica després dels acords de reconciliació per superar l'Apartheid". El politòleg ha emfatitzat que "el perdó com a valor polític no vol dir perdre la memòria, com ara a Irlanda, on la societat s'ha de reconstruir amb una transició que no requereixi esperar que morin tots els qui van patir la violència". Finalment ha dit que "aquesta superació del conflicte és molt més important que no pas qui ha guanyat les eleccions o si governa la dreta, el centre o l'esquerra". Finalment ha dit que "històricament Irlanda se sembla més a Galícia que no pas a Catalunya, perquè ha estat tradicionalment un país d'emigració i no pas d'immigració, però ara sembla que està canviant i els irlandesos, especialment els joves, no volen anar-se'n a fora".
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dijous 20 de febrer.
El que ha passat afecta no només aquest país, sinó també el Regne Unit, que acaba d’abandonar la Unió Europea, i el conjunt d’Europa. El Sinn Féin, l’antic braç polític de l’IRA, ha quedat com la força guanyadora en vots, tot i que no pas en escons, ja que n’ha aconseguit més el Fianna Fáil, una de les forces protagonistes del tradicional bipartidisme, concretament 45, mentre que els republicans s’han quedat en 37 i el Fina Fael n’ha sumat 36. Aquest nou escenari fa molt difícil la governabilitat d’Irlanda i alhora obre molts interrogants. Sembla que els irlandesos estan cansats del tradicional bipartidisme.
A banda d’aquest fet, però, una qüestió important que pot haver marcat el resultat és el Brexit, amb Irlanda del Nord fora de la Unió Europea i la seva gran república veïna, a dins. Entre la preocupació per un futur acord fronterer, molts votants han cregut en el missatge de la reunificació de les dues Irlandes, ofert sobretot pel Sinn Féin. El gran dubte és si això és possible en el context actual, tot i que ens pugui semblar que el Regne Unit té uns mecanismes democràtics modèlics. Un possible referèndum podria resoldre la qüestió, com passa a Escòcia, on la seva ministra principal, Nicola Sturgeon, apuntava ara fa uns dies que un segon referèndum sobre la continuïtat d’aquest territori en la Unió Europea s’hauria de fer aquest mateix any.
La reflexió de fons és que el Brexit presenta, després d’aquestes eleccions a Irlanda, un nou element de complexitat. El Regne Unit, país sobirà però peculiar, amb 4 nacions anomenades fundadores i una influència cultural i colonial arreu del món, veu trontollar la seva pròpia identitat i fins i tot el seu sistema. Veurem com s’acabarà resolent tot plegat, sobretot la possible reunificació d’Irlanda i una hipotètica independència d’Escòcia que, si es produís, podria tornar a entrar a la Unió Europea. La situació pot evolucionar cap a un canvi territorial democràticament exemplar o cap a una crisi de conseqüències imprevisibles.
