L’endemà de fer-se públic el nomenament de Javier Vilanova, rector del Seminari Major Interdiocesà, com a nou bisbe auxiliar de Barcelona, el programa de Ràdio Estel A primera hora ha comptat amb la seva intervenció. En una entrevista feta pel periodista Joan Trias, Vilanova, que probablement rebrà l’ordenació episcopal el 22 de novembre, ha compartit les seves impressions en aquesta nova etapa que comença.
Com ha rebut aquest nomenament?
Lògicament amb sorpresa. Ha estat una sorpresa total perquè no t’ho esperes. Tenia el meu ministeri com a rector del Seminari Major Interdiocesà, tenia el meu servei parroquial a una parròquia de la Terra Alta, el Pinell de Brai, i sempre esperes retornar a la diòcesi en cara que facis un servei a Barcelona. El futur sempre el veus en ser servidor de comunitats parroquials. Això ha estat una sorpresa total, a la vegada que soc conscient que ve de Déu i ho agraeixo amb tot el cor, i disposat a servir en tot lo que puga.
S’ha marcat algun objectiu? Com creu que pot ajudar l’arxidiòcesi?
Simplement soc al servei de tota l’arxidiòcesi de Barcelona, del que el Senyor cardenal i els companys bisbes, com a equip de treball que formem, puguin necessitar. La idea és que em situï a la diòcesi, que conegui totes les realitats i després ja s’anirà veient on puc servir més en concret. L’actitud és poder servir en tot lo que puga, en tot el que porto en mi i que Déu m’ha donat.
Ja coneix una mica Barcelona, oi?
Sí, sobretot l’àmbit de la formació dels futurs sacerdots. Des de fa 5 anys, en la vessant espiritual i com a rector del Seminari Interdiocesà, m’ha fet conèixer més la realitat que hi ha a Barcelona dels futurs sacerdots, d’alguns sacerdots i laics que he anat coneixent.
Té pensat el lema episcopal?
Encara hi estic pensant. A la meua vida sempre m’ha acompanyat molt la Verge de Misericòrdia, la Misericòrdia de Déu, soc missioner de la Misericòrdia i és un tema que realment el porto molt en el cor. La cosa va per aquí, però s’ha d’acabar de perfilar. La meua il·lusió és sempre, com a sacerdot, ser servidor del Senyor. És el que diu el papa Francesc: els sacerdots han de ser dispensadors de la Misericòrdia de Déu. El meu goig és poder fer arribar a les persones aquesta misericòrdia, aquest amor etern, infinit, que Déu nos té.
Quins són els seus referents en la fe?
No puc oblidar aquells instruments dels quals Déu s’ha servit per alimentar la fe que Déu m’ha donat. El meu referent no hi ha dubte que és la família, una família molt cristiana, sobretot la meua mare, que és espectacular i impressionant. Ella està malalta, una mica crítica, soc amb ella a l’hospital. I veig que la fe l’ha acompanyada sempre, des de la infància fins a aquest moment present. I això, per a mi, és un revulsiu impressionant. A la família sempre ens donen el més autèntic, el més veritable i la família ha estat, per a mi, a l’hora de transmetre la fe, lo canal més directe.
També els sacerdots han estat un referent: el sacerdot de la parròquia, sacerdots que he trobat al Seminari, els bisbes que he trobat en el camí... els pastors m’han edificat moltíssim. També els sacerdots grans, de parròquia, que sempre m’han captivat amb aquest ministeri silent, humil, amagat... sempre m’han donat força per voler servir el Senyor en tot. En aquests referents boníssims també veig la meua petitesa, la meua pobresa... però sé que en ella es manifestarà la grandesa de Déu.
Una de les qüestions que més preocupa l’Església és arribar als joves. Com veu el tema?
El Papa ens ho diu moltes vegades i és veritat: Església en sortida. Hem d’anar a buscar els joves. Quan començava, fa 22 anys, el sacerdoci, el tema de la joventut em quedava una mica lluny, però Déu m’ha fet el do d’apropar-me moltíssim a la joventut i veig que hem d’estar amb ells, caminar amb ells, sempre fer un pas endavant per buscar-los. Estic convençut que si senten el missatge de l’Església de forma directa, si hi ha veus de pastors, de laics, de famílies que els parlen de Déu, el nostre missatge captiva. Serà un revulsiu per al seu cor i, de fet, tinc experiències de joves molt allunyats de Déu, molt allunyats d’una vida de rectitud i que han redescobert el sentit de la seua viva trobant-se amb Jesucrist gràcies a que algú els l’ha fet present.
També els hem d’encomanar molt, nosaltres no som els salvadors, el Salvador és el Senyor. Hem de portar molt a la pregària aquesta inquietud per la joventut i resar moltíssim per ells perquè els joves són el futur de l’Església.
Ara passarà d’una pastoral rural a una d’urbana...
Hi ha una realitat que coincideix i que és la trobada amb la persona. En els pobles potser sí que tens més proximitat en aquest sentit, però també a la part més urbana també hi ha comunitats. En el fons, es tracta d’anar a buscar la persona i no mirar si l’àmbit és més rural o més urbà. El desig és trobar els cors de les persones i estar prop d’elles.
Aprofito aquesta entrevista per dir-vos que us porto al cor i que prego molt per vosaltres i us demano que pregueu per mi, per aquest servei que Déu m’ofereix enmig de l’arxidiòcesi de Barcelona.
