El Pare Manel Pousa és sacerdot des de 1975. Actualment és vicari de la parròquia de la Santíssima Trinitat als barris de Verdum i Roquetes de Barcelona. Ha creat la Fundació Pare Manel, que treballa amb persones en situació de vulnerabilitat. El 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d'Honor de Barcelona.
“Em vaig voler fer capellà perquè era la meva manera d’entendre el servei a la comunitat i la meva manera de viure l’Evangeli, i ha significat el que dóna sentit a la meva vida”, ha explicat en una entrevista aquest dimarts a la Fórmula Estel.
La seva tasca social és molt valorada tant per cristians com per no creients. El Pare Manel no veu separació entre fer acció social i evangelitzar: “Hi ha gent, fins i tot companys que valoren molt la feina social, diuen ‘Potser faltaria evangelitzar’. No hi ha una separació entre acció social i evangelitzar: és la meva manera d’evangelitzar. Jo no dic que tothom hagi de fer el mateix, però jo no faig dos moments diferents. Jo no faig una acció social per a després poder batejar”.
El Pare Manel també ha dit que veu bé que les dones també puguin ser preveres, com els homes: “La característica del sacerdot varia segons el temps. Jo no estic tancat al sacerdoci de la dona, ni molt menys. El que passa és que la història és la que hem tingut i la que ens ha portat fins aquí, però no ens hem de quedar aturats. La vida ens va donant mostres de com ha de ser el sacerdoci: ‘Qui vulgui ser el primer, que sigui el servidor de tots’ i això s’encarna en una comunitat cristiana amb diferents funcions, i una no és més important que l’altra”.
Escolta l’entrevista (minut 32)
