Déu vos guard, amics, avui és festa
Aquest estiu, cada dia de dilluns a divendres, a les 9 del matí i a les 9 del vespre, podem escoltar TOT CAPRI, els millors monòlegs del gran humorista català Joan Camprubí i Alemany, conegut com a Joan Capri. Sóc un gran admirador d’en Capri. A casa de petit —com a moltes famílies catalanes— ja escoltàvem de bon grat els seus monòlegs. Un dels més celebrats era “El nàufrag” de l’any 1987. En Joan Capri va tenir la genialitat de transformar un esdeveniment tan tràgic com l’enfonsament d’un vaixell, El Rei dels Mars, en un seguit de situacions divertidíssimes. L’humor d’en Capri de vegades era una mica negre i també d’altres colors, però generalment mai no ofenia. En ell s’alternava el seny i la rauxa. Era el prototipus del català empipat, de la persona que se sent sobrepassada per les circumstàncies i, és clar, d’una manera o altra molts ens hi identifiquem. A més, tot i que han passat cinquanta anys, moltes de les situacions que descriu en Capri són ben actuals: la crisi, la ciutat, les congestions del trànsit, les dificultats econòmiques, les desavinences en el matrimoni… En temps d’autoritarisme polític, als monòlegs del Capri hi havia frases enginyoses que deien sense dir com aquella: “Nosaltres encara hem de veure moltes coses, hem de veure tot plegat com s’acaba tot això…”
La meva àvia, que era cosina germana del Dr. Josep Trueta Raspall, l’eminent traumatòleg, m’explicava que ell i la seva dona, Amèlia Llacuna, estant a l’exili, van rebre un disc del Capri i que van riure tant que fins i tot els queien les llàgrimes. Era l’enyorança del país barrejada amb la gràcia d’un humorista inoblidable.
Que tingueu una bona festa.
