El president de l’Assemblea entre 2015 i 2017, Jordi Sànchez, creu que ara és determinant saber “si hi havia ordre judicial o no” en l’espionatge amb el programari Pegasus als telèfons d’ell i Elisenda Paluzie. I creu que és determinant saber “quines van ser les justificacions per autoritzar aquest espionatge”. Sànchez ho ha dit en una entrevista a El Matí a Ràdio Estel, on ha remarcat que queda demostrat que l’espionatge “va ser una obsessió de l’estat”. “Si hi hagués activitat delictiva, hauria acabat amb judicis i sentències condemnatòries”, assegura Jordi Sànchez sobre Pegasus.

Les declaracions arriben l’endemà d’un informe dels mossos que certifica que diversos membres de l’Assemblea van ser espiats amb aquest programari. Segons l'expresident de l’entitat, això reforça el que ja deien dos informes anteriors de Citizen Lab i Amnistia Internacional. “Havien trobat en 65 telèfons mòbils indicis que també havien estat suposadament espiats amb Pegasus”. 

Qui hi ha darrere de l’espionatge?

Preguntat per qui hi ha darrere l’espionatge, Sànchez recorda que aquest tipus de programari només es comercialitza als estats. “Només el poden adquirir estats i cossos policials. No hi cap convenciment que aquest espionatge hagi estat iniciativa privada. Hi ha cossos policials i estats vinculats”. Sànchez recorda que “això no passa ni quan hi ha escorcoll en un domicili particular”. Per això creu que és un cas molt greu que posa en qüestió “la credibilitat que l’estat actuï o no preservant els principis fonamentals”. 

“No tinc fe que la investigació a tres directius d’NSO pugui identificar els responsables” 

Preguntat per la investigació internacional que ha destapat el nom de tres empresaris responsables de l’espionatge amb Pegasus a Catalunya, Sánchez no té esperances que sigui una via per localitzar qui va comprar aquest programari. “És judicialment complex perquè no han comès cap delicte. Qui l’ha comès és qui ha autoritzat el programari, no qui l’ha venut. Per això tinc esperances baixes”. En aquest sentit, l’expresident de l’Assemblea no s’imagina que els tres directius acabin declarant davant la jutgessa “i donin informació sobre les actuacions o qui eren els seus clients”.