Feia temps que no tenia notícies de l’amic José Jiménez Lozano, poeta, narrador i assagista, i aquesta setmana he sentit citar-lo públicament en dues ocasions. La primera va ser el professor Enrique García-Máiquez en la jornada sobre Shakespeare que va organitzar la Facultat de Filosofia de Catalunya. La segona, en la conferència sobre Pascal que va impartir la professora Carmen Herrando, de la Universidad San Jorgede Saragossa, organitzada per l’Institut Emmanuel Mounier, afiliat a la nostra Facultat. La professora Herrando, que parlava del gran pensador Blaise Pascal, va citar en diverses ocasions una novel·la de Jiménez Lozano sobre aquest autor i el seu context que porta per títol Historia de un otoño.
M’ha alegrat saber que José Jiménez Lozano, als seus 86 anys, continua intel·lectualment actiu. El vaig descobrir fa molts anys en el batxillerat, als jesuïtes de Casp, de la mà del P. Ignasi Velasco. Anys després vam coincidir en un sopar-col·loqui que portava per títol: “Historias que acucian la historia”. També el vaig llegir en els catàlegs de les Edades del Hombre. El seu llibre Los ojos del icono ha estat una de les meves lectures de capçalera. José Jiménez Lozano és un pensador agut que va a fons fins de les qüestions més espinoses, amb humor. En el llibre de Josep Maria Gironella, Cien españoles y Dios, de l’any 1969, José Jiménez Lozano, en ser preguntat per la seva fe en Déu responia: “Sí, crec en Déu. Crec en el Déu en què creu l’Església catòlica i de la forma i manera que s’enuncia en el símbol de la fe (...) No crec en el Déu dels filòsofs i dels savis, sinó en el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, pare de Nostre Senyor Jesucrist (...) M’agradaria que abans de morir-me s’aconseguís descobrir vida en altres planetes o es fessin possible la hibernació i la reanimació humanes. També que es descobrís el secret de la vida i que es fabriqués vida. Només per donar-me el plaer de veure suar els teòlegs (...) No sé com aquests senyors sortirien de l’ensurt, però crec que la meva fe no es commouria un àpex.”
Que tingueu una bona festa.
