En directe

El Matí a Ràdio Estel

ESGLÉSIA CATALUNYA

La Catedral de Girona s’omple en la històrica beatificació de Fidela, Josefa i Facunda, tres religioses de Sant Josep

El cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, ha presidit aquest dissabte al matí, a la Catedral de Girona,…

5 setembre 2015

Redacció

Comparteix
El cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, ha presidit aquest dissabte al matí, a la Catedral de Girona, la beatificació de Facunda Margenat, Josefa Monrabal i Fidela Oller, tres religioses de Sant Josep que van morir màrtirs per odi a la fe l’any 1936. La celebració ha omplert la seu gironina, on han concelebrat l'arquebisbe de València, el cardenal Antonio Cañizares (ja que el procés s'havia iniciat en aquesta diòcesi), el bisbe de la diòcesi amfitriona, Francesc Pardo, l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Lluís Martínez Sistach, el nunci del Papa a Espanya i Andorra, Renzo Frattini, i un important grup d'arquebisbes i bisbes, juntament amb desenes de preveres, amb l’assistència de diversos diaques, entre ells Joan Robé. El moment més important ha estat la lectura del decret mitjançant el qual el Papa Francesc declara màrtirs i noves beates Facunda, Josefa i Fidela, víctimes de la persecució religiosa dels anys 30 a Espanya, així com la descoberta de les seves imatges al darrere de l’altar.
En l’homilia, el cardenal Amato, que ha presidit en representació del Sant Pare, ha destacat l’exemplaritat de les noves beates, que han donat la vida per Crist estimant i perdonant. "La seva missió no era política, sinó benèfica", ha assegurat. En la mateixa línia, el representant pontifici ha recordat que les germanes "no eren una amenaça per a ningú" i que, malgrat que "feien només el bé, l'enemic de Jesús va entrar en homes malvats que van sembrar l'odi i van perseguir persones per la seva fe". També ha explicat la importància de la tasca que l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona desenvolupa en diversos països a favor dels ancians, malalts en general i desprotegits.

El prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants ha comentat, a més, que "l'Església recorda aquestes tres religioses amb la beatificació no pas per revenja contra els assassins, sinó per donar gràcies a Déu pel seu testimoni". També ha afegit que, de les tres religioses, "van sortir paraules de perdó i d'amor fins i tot en les penes i en els turments". En un altre moment de la predicació, Angelo Amato ha dit que "sembla que no s'han acabat els temps de la persecució als cristians, la minoria més perseguida del món i alhora la que surt menys en els mitjans de comunicació, malgrat que són 100.000 cada any" els cristians que moren violentament per la seva creença. "Els cristians són cridats, en cada època de la història, a donar testimoni amb el sacrifici, però aquest testimoni pot ser igualment en la vida quotidiana, la de tots nosaltres", ha conclòs.

Un esdeveniment amb actes tot el cap de setmana

Girona completa, amb la Missa de beatificació, tots els actes d’homenatge a Fidela, Josefa i Facunda. Les activitats, sobretot entre divendres i dissabte, ham comptat amb la participació de 150 persones entre religioses, voluntaris i professionals, i finalment han estat gairebé 2.000 els presents en la celebració. Molts d’ells s’han desplaçat fins a la ciutat catalana amb autobusos que s’han posat a disposició dels pelegrins des de diferents punts de l’Estat, tot i que també s’hi han acostat devots d’Itàlia, França, Guinea, Camerun, Rwanda, Colòmbia, Mèxic, Veneçuela i Argentina.
 
Els actes d’homenatge van començar el divendres 4 de setembre amb l’acollida de pelegrins al Palau de Congressos de Girona, una rebuda de més de 400 persones que ha donat pas a la celebració de les vigílies solemnes a la Basílica Parroquial de Sant Feliu. Dissabte, la beatificació s’ha seguit també des de fora de la catedral, amb una pantalla gegant instal•lada. Entre les autoritats presents en la beatificació, destaquen el ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, en representació del Govern espanyol, la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, el Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Santi Vila, i el president de la Diputació de Girona, Pere Vila i Fulcarà. A més, hi han assistit diputats i representants de diferents formacions polítiques, entre ells l'exalcalde de Girona i exconseller Joaquim Nadal. Els 7.000 euros recaptats a través de les inscripcions es destinaran íntegrament a les entitats benèfiques Metges sense Fronteres i Ajuda a l’Església Necesitada, que treballen amb els afectats per la persecució religiosa a Síria i per la crisi migratòria del Mediterrani.

Tres vides amb vocació de màxima generositat

Facunda Margenat, nascuda a Girona el 6 de setembre de 1876, va ingressar a l’Institut de Religioses de Sant Josep l’any 1894, i va professar el 1896. Va passar per diverses comunitats, on va ser coneguda per la seva exemplaritat en el tracte als malalts. Durant la persecució religiosa dels anys 30, vivia a Barcelona, on va manifestar el seu desig de donar la vida per la conversió dels perseguidors. La portera de l’edifici on s’havia refugiat, la casa de la família d’un malalt assistit per ella, la va denunciar. La van anar a buscar la nit del 26 al 27 d’agost de 1936.
Josefa Monrabal, nascuda a Gandia (València) el 3 de juny de 1901, va ser una jove que destacava per la seva pietat i els gestos caritatius amb les seves companyes, com també amb els pobres. El 1928, va ingressar a l’Institut de Religioses de Sant Josep, i després va ser destinada a la comunitat de Vila-real, al costat de Castelló de la Plana, per tenir-hi cura dels malalts. Ja en aquells moments, havia dit que li agradaria “ser màrtir i oferir la vida per la conversió dels pecadors, si aquesta és la voluntat de Déu”. Va ser arrestada a Gandia, on s’havia refugiat a casa del seu germà, i allà va ser portada al martiri juntament amb l’altra de les noves beates, Fidela Oller.
Fidela Oller, nascuda a Banyoles l’11 de setembre de 1869, va ingressar amb només 17 anys a l’Institut de Religioses de Sant Josep. Després de la primera professió el 1892, la van destinar a diversos hospitals, on va tenir cura dels malalts amb molta dedicació i caritat. Va ser superiora de diverses comunitats, fins que el 1927, amb un grup de germanes, va fundar la comunitat de Gandia. Va destacar per la seva prudència i senzillesa, i va patir la persecució amb l’arrest a prop de València el 30 d’agost de 1936. Fidela Oller entenia la seva vida com una preparació contínua davant la crida de Déu.

Més actualitat

Els experts alerten que falten diners i recursos per aplicar la reforma del Codi Civil Espanyol que elimina la incapacitació de les persones

Una tutora amb una persona amb discapacitat, ensenyant-li com llegir i interpretar les factures.

Xavier Puigdollers, membre de la Càtedra UNESCO en Pau, Solidaritat i Diàleg Intercultural, avisa que les institucions tutelars hauran de refundar-se

5 desembre 2022

Redacció

Dolors Sabater: "Són els polítics els qui han de canviar el model policial, no els policies"

Dolors Sabater, presidenta de la CUP al Parlament i de la comissió sobre el model policial dels Mossos d'Esquadra

La presidenta de la CUP al Parlament i presidenta de la Comissió sobre el model policial, acusa el PSC de ser "portaveu del 'lobby' dels sindicats" de la policia

2 desembre 2022

Redacció

"La cultura de la violació està tan arrelada que considerem normals aquestes campanyes"

Moltes mans tapen la cara d'una dona, davant un fons negre.

El principal repte dels moviments feministes és desmuntar aquesta estructura que normalitza i accepta la violència sexual envers les dones

1 desembre 2022