L'advocat penalista Lluís Batlló, el professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona Xavier Torrens i l'economista i màster en Economia Social Ivan González, han analitzat aquest dilluns, des del programa El Mirador de l'actualitat, la sacsejada política provocada per la sentència dels Expedients de Regulació d’Ocupació falsos d’Andalusia, que obre una reflexió social novament sobre la corrupció en la vida pública. La condemna a 6 anys de presó a José Antonio Griñán i a 9 d’inhabilitació a Manuel Chaves, com també a Magdalena Álvarez, ha deixat a descobert una mala pràctica que, en aquest cas, ha esquitxat el PSOE. Torrens ha relacionat el greu problema de la corrupció amb "la pobresa, una de les coses que més preocupen la gent". Ha explicat que "les principals polítiques contra la pobresa, aquí i a tot arreu, són les que es posen en pràctica contra l'atur, contra la corrupció, que és una de les causes fonamentals de la pobresa, i contra allò que és l'economia submergida". El politòleg ha conclòs que, "en el cas dels EROs, coincideixen aquests tres factors, perquè els diners malgastats havien d'anar a l'atur, i són precisament tres fonaments per resoldre situacions de pobresa".
Ivan González ha destacat que "el problema és que, a més del cas dels EROs, la Gurtel, el 3 per cent, abans Filesa, casos més grans que venen de molt lluny". En aquesta línia, ha afegit que "la corrupció afecta tots els partits". L'economista ha comentat igualment que "cal afegir la problemàtica del temps, perquè s'ha dictat una sentència 10 anys després que es coneguessin els casos", i ha denunciat la lentitud "d'una justícia que no fa prou per evitar prescripcions d'alguns delictes, en uns fets que es remunten a l'any 2000 i que van començar abans". Per la seva banda, Batlló ha assegurat que "el més interessant del cas dels EROs és el modus operandi, perquè moltes persones coneixien això durant molts anys , i no era una cosa feta pensant a no ser descobert, tot malgrat que el Tribunal de Comptes deia que hi havia una anomalia amb aquesta distribució dels diners". En aquesta línia, ha dit que podria existir "el que es diu la culpa in vigilando, perquè moltes persones practicaven aquesta corrupció, lliurant aquests diners directament a qualsevol, i ara no està clar que persones que ocupen càrrecs de govern hagin conegut sempre aquests comportaments".
Els dos expresidents autonòmics, també exministres i en el cas de Chaves exvicepresident del govern espanyol i expresident del Partit Socialista, han estat noms propis d’un capítol fosc, en termes econòmics segurament el més gran dins l’actual democràcia espanyola. A més, Álvarez va ser consellera de la Junta i ministra de Foment, cosa que incrementa la sensació de responsabilitat en una força política que és i ha estat molt important en el pluralisme actual.
La malversació dels anteriors governs andalusos, establerta per la sentència de l’Audiència de Sevilla, puja a més 679.400 euros. Es va destinar no només a treballadors d’empreses en crisi que es van prejubilar, sinó que van acabar en mans de nombroses persones properes als socialistes i en paradisos fiscals. L’argument de les condemnes, segons el veredicte judicial, és que els 19 exalts càrrecs de la Junta d’Andalusia van implantar un sistema il·legal per tenir i atorgar, segons la seva conveniència, centenars de milers d’euros saltant-se tots els controls, amb la finalitat d’apaivagar la conflictivitat laboral que, durant els primers anys després del 2000, amenaçava l’hegemonia del PSOE en aquest territori, considerat un dels seus tradicionals feus d’èxit electoral.
Certament Pedro Sánchez amb el seu actual equip, tant de partit com de govern, i Susana Díaz, successora del condemnat Griñán a la Presidència de la Junta andalusa, no tenien responsabilitats executives ni directives durant els fets ara jutjats com un frau. El que molts reclamen, des de les institucions, els partits i la societat en general, és una explicació més clara en clau autocrítica i, en alguns casos, l’assumpció d’una responsabilitat que, encara que no sigui judicial, sí que hauria de ser política i, sobretot, moral i ètica.
