Barcelona, que té actualment 1,6 milions d'habitants, elegirà 41 regidors per al seu Ajuntament el proper 24 de maig. En aquest últim mandat, l’alcalde Xavier Trias, de Convergència i Unió, ha governat amb el suport dels 15 regidors que va obtenir la federació nacionalista ara fa 4 anys, en minoria i amb alguns acords concrets assolits principalment amb el Partit Popular i amb el Partit dels Socialistes de Catalunya. El PSC, segona força, té 11 regidors, el PP 8, Iniciativa 5 i Unitat per Barcelona amb Esquerra Republicana, 2 representants. Ha estat un mandat municipal complex, amb debats intensos sobre les transformacions urbanístiques, les polítiques socials, les finances, la capacitat de projecció internacional i el futur de la ciutat. Tot això s’ha desenvolupat en un període marcat pel canvi, amb un govern local no socialista per primera vegada després de més de 30 anys. Trias, home d’experiència política, ha ofert un estil proper, basat en la idea de governar per a les persones, però ha tingut també moltes crítiques des de l’oposició i des d’una part important dels barcelonins, encara que les enquestes el situen amb possibilitats de ser reelegit.

En el Mirador especial eleccions, aquest divendres a Ràdio Estel, han participat la candidat de la CUP a l'Alcaldia, María José Lecha, i el número 6 de la llista de Barcelona en Comú, Raimundo Viejo. Tots dos han defensat l'impuls de noves polítiques per a la ciutat en un futur "en què l'estil es capgiri radicalment", ha assegurat Lecha. El representant de la llista d'Ada Colau, per la seva banda, ha destacat que "allò que vol la candidatura és integrar la ciutadania en una nova cultura de la participació i, sobretot, guanyar". Pel que fa als possibles pactes, Lecha i Viejo s'han mostrat oberts a un acord de govern, tot i que la candidata de la CUP ha recordat que "Iniciativa, integrada en Barcelona en Comú, ha format part aquests últims anys d'un poder municipal que és en part causa de les desigualtats actuals".

Més enllà de la realitat política i del balanç municipal, Barcelona és un referent, sens dubte, dins l’engranatge polític i social d’aquestes eleccions municipals a Catalunya. El que passi a la capital catalana, encara que no sigui decisiu per a futurs escenaris electorals i parlamentaris, tindrà un valor important. Ho saben els integrants de la candidatura de Convergència i Unió, com també els dels socialistes, els del PP, els d’Esquerra i ara també, en el que pot ser una petita revolució, els de Barcelona en Comú, la nova llista liderada per Ada Colau i amb la participació d’Iniciativa-Verds. A tot això, caldrà mirar molt de prop Ciutadans i la CUP, dues formacions diametralment oposades en molts temes, sobretot en la qüestió del procés sobiranista, però que poden entrar amb força al Consistori. 

D’altra banda, Barcelona la  gran porta d’entrada internacional de turisme i activitat econòmica a Catalunya i també a Espanya. El Mobile World Congress, el Saló Nàutic Internacional, el Saló de l’Automòbil, moltíssimes altres fires i nombrosos esdeveniments culturals, empresarials i esportius configuren tot un potencial que és, des de fa molts anys, patrimoni de tots. A tot això, també cal afegir tot el capital social i de tradicions que té Barcelona, amb la Basílica de la Sagrada Família, el monument més visitat d’Espanya els últims anys i un dels que rep més persones a Europa, i altes esglésies, com ara Santa Maria del Mar, Sant Pau del Camp  i la mateixa catedral, sense oblidar altres espais com el mateix estadi del Barça, igualment molt visitat.

Sigui com sigui, els barcelonins no viuen aliens a la sensació de canvis i replantejaments que pot provocar en aquestes eleccions, amb nous grups emergents que afecten tot Catalunya, alguns canvis importants. A la capital catalana, dels cinc grups municipals actuals, ara es podria passar a 7, amb l’entrada de Ciutadans i la CUP. Convergència i Unió presenta novament Xavier Trias com a candidat a la reelecció, mentre que el PP també repeteix cap de cartell amb Alberto Fernández Díaz. En canvi, la resta de formacions amb possibilitats de treure regidors concorren amb candidats nous a l’Alcaldia. Així els socialistes presenten com a cap de llista Jaume Collboni, la nova llista de Barcelona en Comú Ada Colau, Esquerra Republicana Alfred Bosch, la CUP María José Lecha i Ciutadans Carina Mejías. De la resta de candidatures a Barcelona, que en total són 22, destaquem la presència en la cursa electoral d’Unió Progrés i Democràcia amb Montserrat Tonda com a candidata, i també Plataforma per Catalunya, el Partit Animalista, Escons en Blanc, el Partit Solidaritat i Autogestió Internacionalista i la Coalició Vox-Família i Vida.

L’equip de govern municipal de Barcelona argumenta que, des del 2011, s’ha governat la ciutat amb un nou estil, amb les persones en el centre i amb les polítiques socials com el fonament de l’administració, tot plegat avançant en reformes com la de l’avinguda Diagonal i la  Plaça de les Glòries, amb l’enderrocament del conegut tambor d’entrada i sortida a la capital. 

María José Lecha és filla de Barcelona, de família d’origen aragonès i mare de dos fills. Als seus 58, arriba a candidata a l’Alcaldia per la CUP després d’una trajectòria de 40 anys com a activista sindical, política i social, des de la Federació de Treballadors i Treballadores de Catalunya i ara, des de les Candidatures d’Unitat Popular, una formació de la qual no és militant. María José Lecha es presenta amb la idea que cal “un ajuntament que defensi els drets social”. Per assolir-ho, creu que “és necessària un 100 per 100 de gestió pública”.

Ada Colau, també filla de Barcelona, té 41 anys i és mare d’un fill. Ha liderat aquests últims 5 anys la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, després d’una infantesa al barri del Guinardó i una joventut universitària amb estudis de Filosofia. El seu activisme va començar a principis dels anys 90, amb les protestes contra la Primera Guerra del Golf. Després, ha format part del moviment antiglobalització i també de la plataforma Aturem la Guerra el 2003, en aquest cas contra la segona Guerra de l’Iraq. Ara, uns mesos després de deixar el seu treball en defensa dels desnonats i contra els desallotjaments d’habitatges, encapçala una llista integradora d’esquerres on estan integrades Iniciativa-Verds i altres moviments i organitzacions socials.