La crisi per la pandèmia, com ja sabem, ha estat devastadora per a molts sectors de l’economia. Un dels que no ha notat tant aquesta davallada de l’activitat, però, és el tecnològic. Aquesta subsistència ha estat, en bona part, gràcies a les seves característiques particulars i a la possibilitat d'adaptar-se a treballar des d’un control remot o a distància. I es que el sector del talent digital va crear 6.000 nous llocs de treball a Catalunya durant els primers mesos de pandèmia. Professionals digitals relacionats amb el Big Data, la programació o la gestió d’infraestructures han hagut de multiplicar els seus esforços per mitigar els efectes derivats de la contenció del coronavirus. Barcelona, per exemple, compta amb més de 77.000 treballadors de les noves tecnologies, dels quals el 31% provenen d'altres ciutats. Els últims dos anys, la demanda de talent digital a la capital catalana s'ha incrementat d'un 80% mentre que l'oferta de professionals digitals només ha crescut d’un 23. Les diferents vies de formació, de moment, no poden reduir-la. Jordi Arrufí, director del programa de Talent Digital de Mobile World Capital Barcelona, ha valorat tota la realitat aquest dijous en el programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel.

Sobretot hi ha la professió estrella, que és el desenvolupament de programes informàtics, softwares per a webs i aplicacions mòbils o l'empresarial, per a dirigents i treballadors. A més, l'analista de dades és un dels que estan més demanats darrerament, perquè les empreses s'hi basen cada vegada més per ser més competitius i generar negoci o oferir serveis personalitzats. A més, destacaria el camp de la ciberseguretat, en la mesura en què les empreses, com que són més digitals, són també més vulnerables i s'han de protegir per evitar atacs informàtics. Finalment, són importants tots els professionals del món de l'experiència de l'usuari, que són capaços de dissenyar experiències digitals perquè nosaltres puguem repetir-ne l'ús.

La tecnologia ja impactava en diferents esferes de la nostra vida, com a ciutadans i professionalment. Ara ja no imaginem una vida normal sense una certa alfabetització digital. Efectivament, però, la pandèmia ha accelerat la digitalització, tant per part de les empreses, que han hagut de fer-hi un salt per poder sobreviure, com passa en restaurants, centres de formació o botigues, per exemple, com per als ciutadans en general, que ens hem educat digitalment i hem canviat el nostre comportament. Això que explico ja no és tan estrany, com es veu en un augment d'un 50 per cent en el comerç electrònic coincidint amb la pandèmia. Consumim serveis a través de canals digitals cada vegada més.

Diria que, més que avantatges, la digitalització és més aviat un requisit. Es deia que la recuperació de la crisi seria en forma de V, de W o de L, però ara els experts coincideixen que serà en forma de K. Els ectors reforçats, tecnològics, continuaran creixent, mentre altres no podran seguir sent competitius si no fan el salt al món digital. Hi ha un avantatge fonamental: que una empresa d'un sector tradicional tingui accés a un mercat que, de cop i volta, és global. Per exemple, una escola de Barcelona donava formació a 50 alumnes internacionals. Havia de tancar, però ha passat el contrari perquè ofereix ara un format híbrid presencial i online. És un model escalable, d'ampliació de la base de clients i ofereix un millor servei.

A Catalunya, són els que ja són referència per a la nostra economia, sobretot concretament les assegurances i les finances. Ara és nova tendència els neobancs, totalment digitals, les asseguradores també totalment digital i fins i tot els famosos "roboadvisors". A més, també tenim el de la mobilitat, els transports, amb sensors que detecten una via defectuosa, o clarament el de la saluta, pel Covid però també, per exemple, en el món de la diabetis i la detecció de dades de glucosa a la sang.