El govern espanyol reconeix a les famílies el dret individual a les exhumacions de familiars enterrats al Valle de los Caídos, però encara sense data. Aquest dijous, en el programa ‘A Primera Hora’ de Ràdio Estel, ha comentat aquesta notícia Joan Pinyol, autor del llibre ‘Avi, et trauré d’aquí!’ i un dels qui ha rebut aquesta certificació per part de l’Estat espanyol. L’escriptor català, llicenciat en Filologia Catalana, explica en aquest treball la història del seu avi, que va lluitar per la república i que va ser sepultat al Valle de los Caídos. Aquesta colpidora història havia estat reconstruïda primer en un documental del programa ‘Sense ficció’ de TV3, dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis.

El cas de l’avi de Joan Pinyol és peculiar. “El meu avi el van trasllar doblement, primer a una cripta i, l’any 1990, el van tornar a moure per motius de filtracions d’aigua per ser portat a una altra cripta”, ha explicat el net d’aquesta víctima. En un altre moment de l’entrevista, Joan Pinyol també ha dit que “l’avi era un home de pau que va morir amb 40 anys i no entrava mai en combat”. També ha recordat que “va morir en temps de guerra, però sense entrar en el conflicte”. A més, ha explicat que el seu avi va tenir un cúmul d’infortunis. Preguntat sobre la seva visió personal de què cal fer amb el Valle de los Caídos, Pinyol ha assegurat que “cal donar sortida a totes les demandes de recuperació d’aquests cossos, fer identificacions, contrastar-les amb els familiars que ho vulguin i construir un Memorial de víctimes de la guerra”.

Joan Pinyol ha assegurat a Ràdio Estel que lluita “des de fa 12 anys per poder treure l’avi del Valle de los Caídos”. El fet que el govern espanyol hagi reconegut a les famílies el dret individual a les exhumacions del Valle de los Caídos suposa, per a l’escriptor, no només l’acció de sepultar el seu avi allà on la família vol, sinó “un dret” que cap altre govern li podrà treure. “Si tens el dret reconegut pel govern actual, sempre pots posar-lo sobre la taula”, ha comentat. Finalment Pinyol ha assegurat que “aquest dret permet la possibilitat d’exhumar-lo i prevenir dificultats que es puguin trobar a partir d’ara per fer-ho”. El filòleg català també ha assegurat que “la memòria històrica és una qüestió d’estat”, i que “no pot dependre d’una opinió política”.