Déu vos guard, amics, avui és festa.

Després de sis anys als camps de concentració, durant la Gran Guerra, anys d’un horror indescriptible, la Mercès’estava a casa dels seus oncles, a França. Un diumenge es va escapar i va anar a l’església. Ho havia fet d’altres vegades. Ella no sabia què era la primera comunió,  ningú no li ho havia explicat: “…em vaig posar a la cua, i  es pot dir que vaig fer la ‘primera comunió’. Sí, sí, així mateix. Tota sola pel meu compte. (…) I la recordo tant, aquella comunió! Va ser un fet molt important per a mi!Necessitava tant alimentar-me d’estimació, de pau, de tendresa, de joia… després de tant sofriment, patiment, angoixa de tot tipus, por… Ningú no m’havia ensenyat ni el que era la comunió, ni el que era combregar… no me n’havien dit res.”...

Si vols seguir llegint el nou post de l'Avui és festa, clica aquí