Déu vos guard, amics, avui és festa i avui és Divendres Sant
Anit vam celebrar la Processó del Silenci de Badalona, la manifestacióde pietat popular més arrelada en la memòria dels badalonins. Fa trenta anysque la vam restaurar. Trenta anys acompanyant Jesús en el Sant Sopar i laPassió. Trenta anys tornant a recórrer els carrers de Dalt la Vila i del Centrede la ciutat. Trenta anys escoltant el plany infantil del “Record i Memòria dela Passió/que va sofrir Déu nostro Senyor/Jesucrist!”, com canten elsescolanets. Trenta anys d’una gran meditació plàstica. A la Processó delSilenci ens hi trobem persones creients i persones que diuen que no creuen.Tots ens sentim protegits pel cel immens de la nit del Dijous Sant, a lesportes de la primavera. Tots ens trobem misteriosament units en la penombra, ala llum de les teieres, dels ciris, mentre els armats van marcant el pas al compàs de les seves llances, evocant la romana Baetulo i l’Imperi que va forjar lanostra civilització. I recordant les nostres arrels cristianes, les que hanvivificat la nostra cultura. Les que ens han fet créixer personalment icomunitària. La Processó s’havia deixat de fer perquè als anys setanta, en uncontext molt diferent a l’actual, no es valoraven tant aquests tipus d’actes depietat i fins i tot els qui portaven els passos se’ls donava una retribució.Avui la Processó del Silenci és un gran voluntariat: tothom hi participagenerosament.
Aquesta i tantes d’altres processons i manifestacions religioses ensfan pensar que avui a Catalunya en molts cors hi batega un sentiment religiós.
