Xavier Torrens, professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona, Mohamed Halhoul, representant musulmà en el Grup de Treball Estable de Religions, i Verónica Yazmín García Morales, investigadora visitant de Dret Administratiu a la Universitat Pompeu Fabra, han analitzat aquest dimarts, des del programa El Mirador de l'actualitat, el problema del perill de radicalització que patim a Europa. Torrens ha anunciat un nou Màster en Prevenció de la Radicalització, que començarà a l'octubre a a Universitat de Barcelona. "Els experts consideren que no hi ha un perfil estricte o clar del que seria una persona extremista, però sí que hi ha unes variables que ens permeten apropar-nos-hi", ha explicat. En aquest sentit, ha comentat que "l'adolescència és una edat en què sovint es produeix aquesta radicalització, perquè hi trontollen moltes coses i les persones s'aferren a una identitat", i ha posat els exemples d'Ossama Bin Laden i Adolf Hitler, "que es van radicalitzar en l'edat adolescent, encara que després fessin el mal més tard". Igualment ha dit que, "si penséssim en països llatinoamericans, hi veuríem les bandes dels Ñetas o els Latin Kings, de la mateixa manera que, en el cas d'ETA al País Basc, arribava aquesta radicalització a través de l'esquerra aberzale i, en el moment actual a nivell internacional, pel gihadisme islamista".

Per la seva banda, Verónica Yazmín García Morales ha destacat que "limitar-nos a un perfil concret és complex, perquè estem davant d'una realitat en què cal afrontar moltes variables, i aquesta interrelació d'actors i factors fa necessari identificar, en aquestes mesures de prevenció, uns problemes que poden tenir unes conseqüències molt negatives, com hem vist en els atemptats que hem tingut a Europa". En aquesta línia, ha assegurat que el terrorisme i la radicalització prèvia "es poden evitar, però cal tenir en compte que els processos no es gestionen de manera immediata, com tampoc la mateixa radicalització, que és gradual". Igualment ha comentat que, "en un treball gradual de prevenció, els efectes no seran tampoc immediat".

Mohammed Halhoul ha afirmat que "el més important és solidaritzar-se amb tota la ciutadania, començant pels qui més pateixen el terrorisme, com també amb totes les ciutats d'Europa, pensant sobretot en les famílies colpides pel mal que han fet de vegades els seus propis fills, germans o altres familiars". El representant musulmà ha destacat que "el terrorisme no ve de cap religió, sinó d'una desviació utilitzada de vegades en nom d'una religió, que pot ser en aquest cas la musulmana". També ha aclarit que "afortunadament som molts els musulmans que estem en contra de la violència i que no tenen res a veure amb aquesta realitat nefasta que estem vivint", i ha defensat "la pedagogia amb les famílies i els nens, perquè rebin una formació religiosa i una educació en els valors humans adient i compartida per tothom". Finalment Halhoul ha dit que els musulmans catalans "han demanat que s'ensenyi religió islàmica a les escoles, perquè seria una de les eines més eficaces per prevenir" la radicalització.