El periodista Lluís Foix i l'exdiputat, escriptor i també periodista Manuel Milián Mestre han analitzat aquest dijous, des del programa El Mirador de l'actualitat, la situació política a Catalunya i diversos moments de la història recents viscuts a través de la ràdio. El moment present, com també els fets dels últims mesos i anys, ofereix reflexions interessants dins les dificultats. Coincidint amb el Dia Mundial de la Ràdio, hem explorat la importància d’aquest mitjà per informar, generar opinió i canalitzar les diverses sensibilitat d’una realitat que és conflicte, debat, incertesa, divisió social i també, dins de tot, reclamació d’un diàleg que no ha tingut continuïtat i no ha donat fruits satisfactoris per al bé comú. Foix ha destacat que "la ràdio és un mitjà de comunicació molt proper, perquè hi ha moments, al llarg del dia, en què no es pot seguir l'actualitat per cap altre mitjà". A més, el periodista ha comentat que "la capacitat d'escoltar la ràdio és ara més alta que els qui seuen davant una televisió". Igualment ha afegit que "té una gran capacitat immediata i constant d'autocorregir-se i replantejar-se, perquè no es pot esperar a l'endemà per publicar una fe d'errates".
A més, Lluís Foix ha elogiat que "Ràdio Estel emet música sense que els presentadors donin gaire explicacions, quan en altres emissores els locutors no paren de xerrar". En un altre moment, ha recordat "Joan Armengol, una figura de l'entrevista en profunditat i propera, amb llarga trajectòria d'anar a buscar personatges rellevants a tot arreu". D'altra banda, ha subratllat la dimensió solidària del mitjà, a partir de l'exemple "del setembre de 1962, quan Joaquín Soler Serrano va agafar el micròfon de Ràdio Barcelona i va anar als llocs de les greus inundacions del Vallès, on van morir prop de 1.000 persones, per emetre un programa on es van recaptar ajuts per als damnificats".
També hi ha hagut temps per recuperar històries passades del nostre mitjà. Milián Mestre ha definit la "nit dels transistors", aquell 23 de febrer de 1981 amb l'intent de cop d'Estat de Tejero, com "unes hores de molta por, amb la gent tancada a casa amb la ràdio enmig d'un desori que va acabar malament per als colpistes". L'expolític ha recordat la participació de "José María García, conegut comunicador esportiu, que va fer tot un desplegament". Foix ha dit, per la seva banda, que "va ser una nit trepidant que, d'alguna manera, es veia venir en el context d'una escalada d'atemptats d'ETA, la crisi econòmica i un cert soroll dels militars". Ha explicat que ell estava, en aquell moment ara fa 39 anys, treballant a Londres.
En relació amb el moment actual, Manuel Milián ha comentat que "la ràdio ha demostrat una supervivència superior als altres mitjans, per exemple la premsa de paper, que està en decadència". En aquesta línia, ha afegit que "molts grans dirigents de mitjans, com és el cas de Manuel Martín Ferrand, han cregut molt en la ràdio i hi van apostar". L'escriptor ha recordat que sempre s'ha valorat que "la ràdio és immediatesa, un mitjà instantani que després ha impulsat molt l'opinió pública amb les tertúlies en una dinàmica amb què s'ha vist que és insuperable".
Des de tots els punts de vista, sempre diversos, els mitjans de comunicació tenen una gran importància a l’hora de descriure, interpretar i analitzar, al servei de tothom, el que passa a Catalunya des del 2010, amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre el nou Estatut, però sobretot també des del 2017, amb la convocatòria de referèndum sobre la independència de manera unilateral, fins ara. El conflicte ha passat per un procés judicial, una intervenció política del govern espanyol, amb ampli suport de partits, per aplicar l’article 155 de la Constitució i una curta legislatura, l’actual ja en la seva recta final, amb majoria independentista i sense un horitzó gens clar.
Després de la reunió de Pedro Sánchez i Quim Torra dijous passat, està previst que es constitueixi els propers dies una taula de diàleg entre els governs català i espanyol, liderada pels dos presidents. Les posicions estan molt allunyades i sembla que, si no hi ha una flexibilització i una creativitat imaginativa en les propostes, no s’entreveu una sortida a curt termini. Entre els mitjans de comunicació, la ràdio és màgica, però no pot traslladar ficció en una realitat que, ara per ara, no invita a l’optimisme social, polític i econòmic.
