Set nous màrtirs de la persecució religiosa dels anys 30 a l’Estat espanyol seran beatificats aviat, previsiblement a la diòcesi de Girona, on van ser assassinats el 29 de setembre de 1936. Ho ha anunciat aquest divendres la Santa Seu referint-se a aquesta religiosos, missioners del Sagrat Cor de Jesús. Una notícia de memòria, però també de purificació i de reconciliació. Ha estat després que el Papa hagi rebut en audiència el prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, Angelo Amato. Francesc ha autoritzat al Dicasteri la promulgació dels decrets per proclamar 9 beats i 6 venerables Servents de Déu. 

Entre els nous beats, hi ha 7 missioners del Sagrat Cor de Jesús, concretament Antonio Arribas Hortigüela i 6 companys seus, que van ser assassinats per odi a la fe el 29 de setembre de 1936 a la diòcesi de Girona, dins la persecució religiosa dels anys 30 a Espanya. També serà beatificat properament Giuseppe Mayr-Nusser, un home nascut el 1910 a Bolzano i que va ser dirigent de l’Acció Catòlica al sud del Tirol. Va ser víctima del despotisme nazi, inspirat en el testimoni de Tomàs Mor, que va preferir morir decapitat abans que renunciar a la seva fe catòlica. Giuseppe Mayr-Nusser va renunciar a jurar fidelitat a Adolf Hitler, i va ser empresonat en el camp de concentració de Dachau, on va morir en els maltractaments durant el trasllat, quan tenia 34 anys. En el decret, es diu que "va morir perquè va preferir obeir Jesucrist abans que no pas el Führer".

La llista de propers nous beats, anunciada per la Santa Seu, es completa amb Luigi Antonio Rosa Ormières, sacerdot francès i fundador de la Congregació de les Religioses del Sant Àngel Custodi. Va ser un educador exemplar del segle XIX, en què la seva acció va encaminar-se directament als més pobres. Va ser estimat per tothom per la seva senzillesa i la seva confiança en la providència. Deia, per exemple, que allà on hi ha la persona, hi ha l’Església, dins la seva passió per formar “autèntics deixebles de Jesús”. Finalment destaquem que han estat declarats venerables, dins ells respectius processos de beatificació, l’agustí recol•lecte Alfonso Gallegos, Andrea Filomeno García Acosta, Giuseppe Marchetti, Giacomo Viale i Maria Pia della Croce.

D'altra banda, el cardenal Christoph Schönborn destaca, en una llarga entrevista amb el director de la revista Civiltà Cattolica, Antonio Spadaro, que amb l’exhortació apostòlica postsinodal Amoris Laetitia, se superen les categories i diferenciacions entre “regular” i “irregular” en relació amb les famílies. En aquesta entrevista, recollida en el número quinzenal que ha sortit aquest divendres de la publicació dels jesuïtes, l’arquebisbe de Viena destaca la connexió del document amb l’Any de la Misericòrdia i que la “inclusió” és la paraula clau del text pontifici.

El cardenal austríac assegura que Amoris Laetitia impressiona “per la seva senzillesa i el seu gust d’Evangeli”. Comenta també que “és un important document magisterial que ofereix tota una lliçó de doctrina combinada amb uns principis positius sobre les grans potencialitats de la família, amb obertura però sense relativismes, en contra del que diuen alguns". Segons el cardenal Schönborn, Francesc ofereix en l’exhortació “una mirada realista de la situació de les famílies en el moment actual, alhora que no renuncia als ideals de la institució i al seu patrimoni doctrinal”. Sobre l’accés als sagraments dels divorciats tornats a casar, l’arquebisbe de Viena destaca que Amoris Laetitia es posa “a un nivell molt concret, que és el de la vida de cadascú”.

I aquest divendres ha estat dia de valoracions després de la sentència pel Vatileaks 2. El director de l'Oficina de Premsa de la Santa Seu, Federico Lombardi, ha explicat en una nota que el procés havia de fer-se, perquè hi ha una llei, i fins i tot una llei recent, de l'any 2013, que va ser promulgada per contrastar les fuites de notícies, mentre els últims anys s'ha desenvolupat el sistema jurídic i penal vaticà per fer-lo més complet i posar-lo a l'altura de les exigències actuals per tal de fer front a la il•legalitat en diversos àmbits. Per tant, com afirma Lombardi, "no es poden declarar intencions i establir normes i després no ser coherents en el fet de posar-les en pràctica perseguint els qui no compleixen les lleis". 

El portaveu ha explicat que "s'havia de fer per demostrar la voluntat de combatre amb decisió les manifestacions i les conseqüències incorrectes de les tensions i polèmiques internes vaticanes, que des de fa un temps es reflecteixen molt sovint també a fora, a través d'indiscrecions o filtracions de documents als mitjans de comunicació, creant un cercle i un context ambigu i negatiu d'interaccions entre discussions internes i rellançaments a través de les comunicacions socials, també amb conseqüències negatives en l'opinió pública, que té dret a una informació objectiva i serena". 

Igualment Lombardi afirma que, "per conèixer i avaluar els diversos aspectes d'aquesta situació, era just afrontar amb valentia també la dimensió del paper i de la responsabilitat efectiva dels periodistes en aquesta qüestió, tot i les polèmiques previsibles a propòsit de la tutela de la llibertat de premsa". El director de l'Oficina de Premsa vaticana, a més, ha conclòs que "la llibertat de premsa certament ha de ser tutelada", però recorda que "la professió periodística pot tenir límits, que passen per respectar quan hi ha altres béns importants per preservar". Alhora ha aclarit "aquest no era, de cap manera, un procés contra la llibertat de premsa".