Teresa Carreras, membre de la junta de l'Associació de Periodistes Europeus a Catalunya, Anton Verdeny, advocat, economista i gestor administratiu, i Dani Vilaró, portaveu d'Amnistia Internacional a Catalunya, han analitzat aquest dimeccres, des del programa 'El Mirador de l'actualitat', la crisi de Hong Kong, que entra una fase d’estancament combinat amb una llum d’esperança.  Verdeny ha destacat que "el moviment de protesta ja comença de fet el 2011, quan l'actual líder va denunciar l'existència d'una assignatura de moral" que era com una imposició del règim. El també politòleg ha assegurat que "Hong Kong, amb la incorporació a la Xina, representa un 20 per cent del Producte Interior Brut xinès, però ara només és el 3, una pèrdua de poder econòmic que dona ales al nacionalisme xinès d'arrel totalitària". En un altre moment, Anton Verdeny ha explicat que "la societat hongkonguesa ha dit 'prou' a una entrada progressiva del règim xinès de Pequín en el seu sistema de funcionament més democràtic".

Carreras ha destacat, a més, que tot aquest moviment "és transversal perquè la demanda de drets humans ho és a tot el món". En aquesta línia, ha afegit que "és una manera de combatre una globalització que comporta desigualtats molt fortes, tant econòmicament com en les lleis". Dani Vilaró, per la seva banda, ha destacat que "ara la situació està molt calmada, però aquest estiu s'han viscut moments molt tensos, sobretot per la resposta policial a les protestes". Ha admès que "el moviment no ha estat estrictament no violent, perquè hi ha hagut algun fet de violència, però s'estava restringint un dret fonamental, a la manifestació, i la policia no es limitava a contenir, sinó que atacava la població en una dinàmica molt tensa". 

Després de la retirada del projecte de llei d’extradició, anunciada pel govern de l’excolònia britànica ara fa uns dies, tot el moviment contrari ha arribat a dir que és insuficient i que la seva “lluita” continuarà. I és que estem davant un problema que va més enllà d’aquesta polèmica mesura política. I des de la part xinesa continental, l’ombra d’un enduriment de la repressió del règim comunista, que podria desembocar en un “nou Tianenmen” 30 anys després, continua present entre la població. La cap del govern autònom de Hong Kong, Carrie Lam, ha insistit aquests últims dies en la petició d’obrir un diàleg amb els manifestants i els qui han promogut les protestes. No vol fer més concessions, mentre exhibeix el suport de Pequín a la retirada del projecte legislatiu d’extradició. Els qui protesten segueixen dient que el pas enrere arriba tard, precisament perquè, en el fons, hi ha un conflicte que té com a fonaments els drets humans, la llibertat i la democràcia, realitats massa allunyades encara del sistema polític xinès.