En directe

El Matí a Ràdio Estel

RÀDIO ESTEL

La Val d'Aran es perfila com una excepció dins la dinàmica de grans canvis en aquestes eleccions municipals

Bossòst, que té uns 1.200 habitants, elegirà 9 regidors el proper 24 de maig. Aquesta petita localitat fronterera amb França, situada a la zona occidental…

12 maig 2015

Redacció

Comparteix
Bossòst, que té uns 1.200 habitants, elegirà 9 regidors el proper 24 de maig. Aquesta petita localitat fronterera amb França, situada a la zona occidental de la Vall d’Aran, viu de prop tota la realitat de la històrica comarca de cultura occitana, amb llengua i personalitat pròpies. També pateix les problemàtiques, una d’elles molt present en aquests 4 anys de mandat municipal. Ens referim a les terribles conseqüències de les inundacions que tota la Vall d’Aran va patir al juny de 2013. Precisament l’Ajuntament de Bossòst acaba d’anunciar que presentarà una reclamació a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, al Conselh Generau d’Aran i a la Generalitat perquè ajudin a finançar les obres de reparació de la llera del Riu Garona. Això, a més, passa en una setmana complicada per la crescuda del cabal arran del desgel, habitual amb les primeres onades de calor. Amador Marqués, candidat a l'Alcaldia de Bossòst per Unitat d'Aran-Partit dels Socialistes de Catalunya, ha reconegut que "les riuades d'ara fa dos anys han marcat aquests 4 anys, tot i que el poble i la comarca han sabut superar el seu impacte".
Més enllà de la realitat política i del balanç municipal, Bossòst segueix projectant-se com un poble turístic i comercial, basat sobretot en el turisme de frontera. Un dels seus atractius és l’església de la Purificació de Maria, temple del segle XII considerat "el més notable de la comarca i representatiu del romànic aranès”, segons l’Institut d’Estudis Catalans. Precisament l’Ajuntament ha impulsat algunes actuacions de millora arquitectònica de l’edifici religiós aquests últims anys. La localitat, situada a 710 metres d’alçada, presenta un bon clima que l’ha convertida en lloc residencial i de descans durant tot l’any. El candidat del PSC i fins ara tinent d'alcalde ha destacat el fet que el temple de referència "hagi estat declarada Patrimoni d'Interès Nacional". Marqués també ha destacat que el poble "ha desenvolupat des del 2011 diversos projectes urbanístics que han servit per impulsar una necessària renovació, també tenint en compte la ubicació del municipi i el fet que sigui lloc de pas per a molta gent". Un altre aspecte queha subratllat Amador Marqués és "la correcta relació que existeix entre el govern municipal i l'oposició, sempre prioritzant el bé del poble".
Sigui com sigui, la sensació de canvis i replantejaments, amb nous grups emergents que afecten tot Catalunya, pot provocar en aquestes eleccions alguns canvis importants. Aquest, però, no serà el cas de Bossòst, on només es presenten dues candidatures: Unitat d’Aran – Partit dels Socialistes de Catalunya – Candidatura de Progrés, amb Amador Marquès al capdavant, i Convergència Democràtica Aranesa – Partit Nacionalista Aranès, amb Maria Jesús Safont com a candidata a l’Alcaldia. El que és segur és que hi haurà nou alcalde, perquè Francisco Rodríguez Miranda, que ha ocupat el càrrec els últims anys, es retira de la cursa i deixa pas a qui fins ara era el seu número dos, Amador Marquès, com a cap de cartell de la llista socialista. En aquest últim mandat municipal, el PSC ha governat el municipi aranès amb 5 regidors, mentre que l’oposició de Convergència-Partit Nacionalista n’ha tingut 4, una diferència inferior a la de l’anterior període entre el 2007 i el 2011, en què la proporció havia estat de 7 a 2.
Bossòst és un exemple de la realitat aranesa, amb peculiaritats polítiques que la fan diferent a la resta de Catalunya.  Per exemple, a Vielha, Convergència Aranesa va ser ara fa quatre anys la força més votada i tenia 6 regidors, els mateixos que Unitat Aranesa-Partit dels Socialistes, mentre que el PP en tenia un. L’alcalde de la capital aranesa és Àlex Moga, que es presenta a la reelecció per Convergència. El socialista Juan Antonio Serrano, l’aspirant del PP Jaume Alexandre i el cap de cartell de Ciutadans Javier Rivas completen la llista de candidats a l’Alcaldia de Vielha.
Sigui com sigui, aquests quatre anys han passat moltes coses a Bossòst i a la Val d’Aran, i les volem comentar tot just coincidint amb l’inici d’una ampliació de la presència de Ràdio Estel i Ràdio Principal en aquesta històrica terra de tradició occitana. 
Des de divendres passat, estem en campanya electoral per a les eleccions municipals del 24 de maig. Fins al divendres 22, el Mirador de l’actualitat parla cada dia sobre un municipi diferent, del qual ens acompanya un candidat d’una de les llistes que s’hi presenten juntament amb dos dels nostres col•laboradors habituals. El balanç d’aquests quatre anys de mandat a l’ajuntament, amb els aspectes positius i negatius i els temes pendents, la possibilitat de canvis en l’escenari polític al Consistori, les propostes del partit representat i molts altres aspectes, incloent-hi els generals que afectin el conjunt de Catalunya, formen part de l’agenda de temes que tractem. Sabem que no podem arribar a tots els pobles i ciutats. Els tindrem presents tots sense excepció, però només podem entrar en alguns. Vic, Tarragona, avui Bossost (a la Vall d’Aran), Girona, la Seu d’Urgell, Badalona, Barcelona, Terrassa, Lleida, l’Hospitalet de Llobregat i Tortosa seran el total de municipis analitzats, com dèiem, un cada dia i amb candidats de diferents partits o coalicions. Avui, com us dèiem, ens endinsarem en la realitat de la Vall d’Aran i aterrarem a Bossòst.
Es pot escoltar aquí tota la conversa amb Amador Marqués.

Més actualitat

El sector del transport públic assegura que fiar-ho tot a la gasolina no és una bona tàctica

Una imatge de l'interior d'un tren de Rodalies

La Generalitat compensarà la rebaixa del 30% del preu del transport públic decretada per l'executiu espanyol en els abonaments autonòmics per arribar a una reducció del 50%

28 juny 2022

Redacció

El portaveu de l'associació Pro Drets Humans de Melilla titlla de "neteja ètnica" el que està passant a la frontera

Alguns migrans intenten saltar la tanca entre Melilla i el Marroc

Aquest divendres, centenars de migrants van saltar la tanca de Melilla. Encara no hi ha un recompte oficial dels morts en caure per les agressions de la policia marroquina i espanyola

27 juny 2022

Redacció

Trànsit preveu una sortida complicada "entre les sis i les nou de la nit"

Trànsit a una de les sortides de Barcelona

Ramon Lamiel, director del Servei Català de Trànsit, recomana "anticipar la sortida o fer-la en altres hores"

23 juny 2022

Redacció