Lluís Batlló, advocat penalista, i Verónica Yazmín García Morales, professora de Seguretat Urbana i Dret Administratiu a la Universitat de Barcelona. han analitzat aquest dijous, des del programa El Mirador de l'actualitat, tota la complexitat de la violència masclista, que continua provocant la mort de dones gairebé cada setmana a l’Estat espanyol. García Morales ha lamentat que "plantejar el problema dient que la violència no té gènere és fer-ho de manera totalment desenfocada". Igualment ha afegit que "perquè no hi hagi violència contra les dones, cal anar a veure què significa aquesta violència, que ha estat silenciada i invisibilitzada durant molt de temps". Com a clau per entendre aquests crims tan greus, la professora ha recordat que "tot té molt a veure amb el fet que aquestes conductes havien estat permeses temps enrere i havien quedat en el marc dels estereotips, com ara les problemàtiques internes de parella". Verònica García ha situat també en el centre "les víctimes, que veuen silenciada la violència que pateixen també a través de la minimització o relativització dels fets contra elles". En aquesta línia, ha dit que "és fonamental un canvi en l'educació".

Batlló ha destacat que "hi ha percentualment molta més violència de gènere contra les dones que no pas altres tipus". En aquesta línia, ha comentat que "crea alarma social tot allò que provoqui la mort, dins la violència de gènere, tot i que també hi ha tot un maltractament psicològic, que és gravíssim i que crea una mena de síndrome d'Estocolm i la dona sovint no denuncia". Finalment l'advocat ha conclòs que "la Llei Integral contra la Violència de Gènere s'hauria de reformar, després de 15 anys, per intentar fer una criba dels temes importants en relació a altres, que quedarien més per a la via de les lesions però que no serien violència de gènere". Lluís Batló, en un altre moment, ha recordat que "la violència de gènere és un delicte molt transversal, amb molta gent ben qualificada i ben posicionada socialment".

Estem davant d’una perversió humana i social greu, perquè inclou agressió, moltes vegades amb assassinat, i alhora un menyspreu al gènere femení que arriba als nivells més condemnables, que són el fet que un home es cregui amb una mena de llicència per disposar de la vida de la seva parella o exparella, només pel fet de ser dona. El que va passar dijous passat a Madrid, durant un minut de silenci per una recent víctima d’aquests crims masclistes, revela una dificultat afegida dins la lluita contra aquesta xacra. El fet que un sector de la societat, encara que sigui minoritari però representat per un grup polític, tingui una visió desenfocada del problema mostra que queda encara més feina per fer de la que ens pensem. Recordem que l’actual alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, recriminava públicament al dirigent de Vox Javier Ortega Smith que mostrés, amb altres persones del seu partit, una pancarta en què es deia “La violència no té gènere”. La llibertat d’expressar maneres de veure les dures realitats socials no dona llicència per contaminar així un acte de rebuig a la violència masclista i, sobretot, per menysprear i agredir moralment la víctima i els seus éssers estimats.