El Papa ha participat aquest divendres en la primera meditació d’Advent, en què el predicador Raniero Cantalamessa ha fet una reflexió sobre l’Esperit Sant i sobre les reformes que ha suscitat en l’Església dels últims 50 anys, després del Concili Vaticà II, un missatge molt necessari per interioritzar la missió del Sant Pare avui en el món. La predicació del caputxí Raniero Cantalamessa s'ha fet a la capella Redemptoris Mater del Palau Apostòlic. Com cada any, escolten aquestes predicacions els Cardenals, arquebisbes i bisbes de la Cúria romana, al costat dels secretaris de les congregacions, els prelats i el Vicariat de Roma, així com els superiors generals i els procuradors dels Ordes Religiosos que formen part de la Capella Pontifícia.

Amb el títol "Crec en l'Esperit Sant", Cantalamessa ha comentat el tresor de la unció d’aquest Esperit a partir d’un paràgraf de l'homilia de la Missa crismal que Benet XVI va presidir el Dijous Sant de 2012. El frare ha destacat que aquella reflexió "es proposa fer de l'Esperit Sant no només l'objecte d'un tractat que s'hi refereix, la Pneumatologia, sinó l'atmosfera i la unció en què es desenvolupa tota la vida de l'Església i totes les investigacions teològiques, a la llum dels dogmes". El predicador de la Casa Pontifícia ha reflexionat, en un altre moment, sobre la relació que tots podem tenir amb la tercera persona de la Santíssima Trinitat. L'ha presentada com "una relació subsistent, com deien Sant Tomàs i Sant Agustí, de tu a tu amb una persona que és com la primera del plural, el nosaltres de Déu, del Pare i del Fill, i el vincle d'unió entre el Pare i el Fill".

Raniero Cantalamessa, en aquesta primera predicació d’Advent, també ha recordat que, sobre l’Esperit Sant, no es pot arribar a descobrir tot perquè els éssers humans som limitats. Així s’ha referit a l'anomenat "tercer article", l'article del Credo sobre l'Esperit Sant, que ha desembocat en l'actual corrent anomenat, precisament "Teologia del tercer article", que "no pretén substituir la teologia tradicional, sinó més aviat estar al seu costat i vivificar-la". 

El caputxí ha dit encara que "ens decebríem si es volgués trobar tot en l'article sobre l'Esperit Sant i de la revelació bíblica sobre ell". En la mateixa línia, ha aclarit que "la seva finalitat no és dir-ho tot sobre una dada de la fe, sinó de marcar un perímetre dins el qual s'han de posar totes les afirmacions sobre la qüestió, sense contradir-ne cap". Cantalamessa ha explicat, en la mateixa línia que, "si explorem la història de l'època postconciliar, podem reconèixer la dinàmica de la veritable renovació, que sovint ha adquirit formes inesperades en moviments plens de vida i que fan tangible la inesgotable vivacitat de l'Església, la presència i l'acció eficaç del Esperit Sant ".

El Sant Pare, d'altra banda, ha rebut aquest divendres el cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants. Durant l'audiència, Francesc ha autoritzat la Congregació a promulgar el decret en atenció a un miracle atribuït a la intercessió de Giovanni Schiavo, sacerdot de la Congregació de Sant Josep. També es reconeix el martiri dels servents de Déu Vicenç Queralt Lloret, de la Congregació de la Missió, i 20 companys més, entre ells sis preveres professos de la mateixa congregació, cinc sacerdots diocesans, dues religioses Filles de la Caritat i 7 laics de l'Associació Fills de Maria de la Medalla Miraculosa, tots assassinats per odi a la fe dins la persecució religiosa a Espanya entre els anys 1936 i 1937. A més, es promulga el decret sobre el martiri de Teofilo Matulionis, arquebisbe-bisbe de Kaišiadorys (Lituània). I entre d’altres, es reconeixen també les virtuts heroiques de Josep Bau Burguet, sacerdot diocesà, rector a la localitat valenciana de Massarrojos, entre molts altres candidats a la santedat.

També és notícia que Francesc invita els escolapis a viure una “nova pentecosta”. Ho fa en un missatge adreçat al prepòsit general d’aquesta congregació educativa, Pedro Aguado Cuesta, amb motiu de l’Any Jubilar Calassanci, que va començar diumenge passat a l’església de Sant Pantaleó de Roma, amb una Missa presidida pel prefecte de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, Joao Braz de Aviz. El Jubileu, que durarà fins al 25 de novembre de l’any vinent, coincideix amb els 400 anys del naixement de l’Escola Pia com a congregació, fundada per Sant Josep de Calassanç.

D'altra banda, una versió del Parenostre interpretada per Camilo Sesto (que inclou intercalada la veu del Papa Francesc) ha sortit oficialment aquest divendres com a single digital a tot el món. Els beneficis d’aquesta producció musical aniran destinats a diferents projectes solidaris del sacerdot asturià Ángel García, fundador de l’ONG Mensajeros de la Paz. El conegut cantant valencià interpreta el tema en castellà, a partir d'una peça del musical Il Primo Papa, a la qual, gràcies a la Rectoria de Roma i el Consell Pontifici de la Família, el Vaticà ha autoritzat la inclusió de la veu del Sant Pare. La recitació correspon a la primera pregària amb la qual Francesc es va dirigir al món, a través de la Ràdio Vaticana, tres dies després de ser elegit.

Aquest Parenostre és l’enregistrament més recent de Camilo Sesto, en un pas més en la trajectòria d'un dels artistes més importants de la música en castellà. Ara torna a l'actualitat amb la publicació de Camilo 70, la col•lecció més completa de tota la seva carrera fins ara. El tema forma part originalment del musical Il Primo Papa, dedicat a la història de Sant Pere. La música està composada per Tony Labriola. La participació de Camilo Sesto ha estat possible gràcies a la col•laboració d'Alejandra Gutiérrez. La iniciativa s'ha presentat aquest mateix divendres al migdia al costat del Padre Àngel a l'església de Sant Anton de Madrid.

Finalment destaquem que el Papa, en un twit publicat en el seu compte @Pontifex, invita “totes les persones de bona voluntat a actuar contra el tràfic de persones i les noves formes d’esclavitud”. Ho fa amb motiu de la celebració, com cada 2 de desembre, del Dia Mundial contra l'Esclavitud.