Salvador Aragonés, periodista i professor emèrit de la Universitat Internacional de Catalunya, i Eulogi Broto, professor de Dret Canònic a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), han analitzat aquest dijous, des del programa El Mirador de l'actualitat, les relacions entre la Santa Seu i l’Estat espanyol 40 anys després de l’últim acord, encara vigent, a partir del debat sobre la necessitat de mantenir-lo, reformar-lo o suprimir-lo es manté discretament en el debat públic. Broto ha destacat que l'acord actual "l'actual acord Santa Seu-Espanya és un text molt més obert i més aprofitable del que molta gent pensa, entre altres coses perquè no dona grans privilegis a l'Església catòlica, que consolida la separació de poders i busca l'autofinançament".
En un altre moment, el professor de Dret Canònic ha recordat que "el tema del patrimoni eclesiàstic és el que genera més demagògia, quan existeix una separació clara i l'Església ha d'assumir d'entrada uns costos importants, per exemple, per restaurar catedrals i altres edificis de culte". Per la seva banda, Salvador Aragonés ha destacat que "el debat sobre els acords de l'Església amb l'estat arriba a la societat de manera interessada, i s'utilitza sobretot des de l'esquerra com a arma política". Ha lamentat igualment que "hi ha un desconeixement molt gran".
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dijous 10 de gener.
Aquell gran pacte, signat el 3 de gener de 1979, que no era altra cosa que consolidar la separació entre l’Església catòlica, que representava la religió oficial fins al final del franquisme, i els poders públics i autoritats civils, en virtut d’una sana laïcitat, des de la no confessionalitat de l’Estat i amb esperit de cooperació positiva. També sorgeix la qüestió de si continua tenint sentit un acord com aquest, que molts espanyols consideren excessivament beneficiós per a l’Església catòlica, tenint en compte els importants avenços cap a l’autofinançament, l’augment dels no creients i de la diversitat religiosa i altres factors.
Els grans defensors del manteniment d’aquest acord, antigament anomenat Concordat, consideren que té més sentit que mai precisament perquè ha donat pas a altres grans pactes posteriors de l’Estat espanyol (principis dels 90) amb altres confessions religioses que representen minories creixents, sobretot de protestants, musulmans i jueus. Entre tota la reflexió, sorgeix el gran dilema: Si una neutralitat religiosa, que reconegui la pluralitat i atengui catòlics i altres creients, requereix o no acords d’aquest nivell.
