El fet de trobar-se a l'atur ha estat aquest dimarts el tema plantejat en l'espai L'Església no s'atura, dins la Fórmula Estel. Iolanda Agulló, secretària jurídica de 46 anys d'edat i que en porta 4 sense feina, i Laia Busqué, administrativa de 39 anys i que en fa 2 que no treballa, han explicat com viuen la seva situació. Les sensacions són diverses, entre la preocupació i l'esperança i entre els moments d'optimisme i de pessimisme. Laia Busqué ha afirmat que sobretot ha trobat "el suport de moltes persones, un acostament personal dins el dia a dia en què la persona aturada es veu impotent, també tenint en compte que sovint no se sap qui mira el currículum i mentre van passant els mesos mentre s'acaben les prestacions". Per la seva banda, Iolanda Agulló ha destacat "el suport de la família, sobretot del seu marit i altres familiars, dins una situació en què l'opció més eficaç segurament és deixar-se portar, fins que arribi alguna feina".

Les dues aturades, testimoni d'aquest dimarts a Ràdio Estel, han reconegut que estan preocupades per la possibilitat de veure empitjorada en un futur la seva situació econòmica i de necessitats personals. També han assegurat que no es creuen allò que es diu ara sobre el camí de recuperació macroeconòmica. "M'he tornat egoista, perquè ha arribat un punt que cadascú ha d'anar a la seva", ha comentat Iolanda Agulló, que ha afegit que "es pensa sobretot en les coses bàsiques i es deixen de banda les comoditats o despeses secundàries". Laia Busqué ha recordat que "molta gent continua perdent casa seva, sense poder pagar rebuts de serveis bàsics o quedant-se sense una feina que havia arribat però que era precària".

Sobre la situació de moltes persones que estan en el llindar de la pobresa fins i tot tenint una feina, Iolanda Agulló ha lamentat "que s'hagi viscut darrerament per sobre de les pròpies possibilitats", cosa que ha creat una nova filosofia que passa per acostumar-se a la nova situació. Laia Busqué ha explicat que li agradaria "trobar feina d'administrativa, però també amb les portes obertes a una feina, des de l'enamorament de Déu, enfocada a l'ajuda als altres". En aquesta línia, ha recordat "la necessitat de milers de persones que demanen ajuda a les esglésies perquè no tenen ni una barra de pa per menjar". Iolanda Agulló s'ha mostrat oberta "a treballar en feines d'allò més diverses, perquè de tot s'aprèn, des de dependenta en una rellotgeria fins a recepcionista en un local, passant per moltes altres".

Les dues aturades, d'altra banda, han assegurat la fe les ajuda a viure l'atur "d'una manera diferent, tot i que aquí no hi ha una bareta màgica". Laia Busqué, per exemple, ha dit que "l'Esperit Sant actua de maneres inesperades i ben humanes", i Iolanda Agulló ha recordat que "les coses no passen perquè sí, sinó perquè Déu hi actua". De cara a l'any 2015, Laia Busqué ha demanat "moltes sorpreses bones i, si pot ser, una feina que tingui continuïtat", el mateix que ha expressat Iolanda Agulló, encara que sigui "de mitja jornada". Finalment, totes dues han dit que l'Església fa molt pels aturats i que, tot i que podria fer encara més coses, és una garantia d'ajuda en molts aspectes.