Desobeir vol dir no obeir a una persona o un grup de persones, una ordre, una autoritat o una llei o norma. El caràcter polític de la qüestió apareix quan l’acció de desobediència s’ajunta amb la categoria de ciutadania. El terme civil ens indica que mitjançant aquesta desobediència es vol canviar quelcom polític relacionat amb l’ordre social o una legislació determinada que afecta a la llibertat d’un conjunt de ciutadans. Es pot considerar desobediència civil tota aquella acció que sigui pública, se’n faci manifest i que infringeixi alguna norma o llei que l’autor defensi que no vol obeir, suposant-li això una sanció o repressió per part de l’Estat i els seus cossos i forces de seguretat.
La dicotomia entre la legitimitat i la legalitat és la principal problemàtica associada al concepte.
El terme “desobediència civil” va prendre rellevància internacional amb Henry David Thoreau i Martin Luther King als Estats Units d’Amèrica, Mahatma Gandhi a l’Índia i amb Nelson Mandela a Sud-àfrica.
Àlex Garcia, Desobeir la por, desafiar al Règim
Aquesta setmana et preguntem: Et sembla bé la desobediència civil com a manera de combatre decisions polítiques injustes?
Exemples a casa nostra
A lasocietat catalana trobem diferents expressions de desobediència civil.Centrem-nos en primer lloc en la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), unaassociació i un moviment social pel dret a un habitatge digne que va sorgir el2009 i s’autodefineix com apartidista, horitzontal, no violent i assembleari.
Al llarg de tots aquests anys hatirat endavant un seguit de campanyes, com la dació en pagament amb caràcterretroactiu, que implicaria que si el banc executa una hipoteca i es quedaamb l’habitatge, el deute queda liquidat. Això ja succeeix a altres països de la Unió Europea. Una altrad’aquestes campanyes és la d’Stop desnonaments. Els membres de la PAH fan una crida a l’accióciutadana per impedir que els bancs facin fora les persones de casa seva. Tambéhan empès l’Obra social la PAH,que persegueix la reapropiació ciutadana d’aquells habitatges buits en mansd’entitats financeres, fruit d’execucions hipotecàries.
Una altra forma de desobediència civil és la que practiquen aquells quidecideixen fer objecció fiscal a la despesa de l’exèrcit, és a dir, nopagar la part proporcional dels impostos que es destinen directa oindirectament al ministeri de defensa o altres activitats de caràcter militar.
D’altra banda, diverses entitats barcelonines, amb la Federaciód’Associacions de veins i veines de Barcelona (FAVB) al capdavant, juntamentamb la plataforma Stop Pujades de Transport, han tirat endavantconcentracions i vagues d’usuaris arran la pujada abusiva dels preus de TMB.
Amb tot, el més normal és preguntar-se si aquestesaccions tenen els seus fruits, si la pressió popular acaba modificant lesactuacions concebudes com a injustes i il·legítimes dels nostres dirigents. Doncsa vegades sí.
En primer lloc, la PAH ja ha aconseguit paralitzar més de 930desnonaments i portar al Congrés una Iniciativa Legislativa Popular per la dacióen pagament, que va reunir 1.402.854 firmes de ciutadans i ciutadanes. En segonlloc, volem repescar el cas del Gamonal, un conflicte que va sorgirarran la decisió del govern local de construir un bulevard en un dels principalseixos de la ciutat. Una majoria dels veïns del barri s’hi mostraren en contra,ja que consideraven l’obra innecessària i injustificada degut el seu elevatcost, de 8,5 milions d’euros. A més, implicava la pèrdua d’unes 300 placesd’aparcament gratuïtes i la creació, en el seu lloc, de places d’aparcamentsubterrànies de pagament. Un altre punt controvertit del projecte era lapersona que l’encapçalava, l’empresari Antonio Miguel Méndez Pozo,implicat en nombroses polèmiques i casos de corrupció i senyalat com un delsprincipals beneficiaris de l’obra. Méndez Pozo és també propietari del Diariode Burgos i, tal com publicava el Periódico el passat 17 de Gener, vaser condemnat per corrupció el 1992 a set anys de presó, tot i que només va complir 9 mesos.
Al Mirador de l’actualitat hem parlat del casGamonal amb Ángel Ibáñez, vicealcalde de Burgos, que ha qualificat defalses algunes de les informacions que s’han emès sobre la reforma urbanística iels seus presumptes beneficiaris.
Després de mesos de mobilitzacions i protestes contrael projecte, que han comptat amb un ampli suport més enllà de les fronteres deBurgos, finalment, la desobediència civil activa que van dur a terme els veïnsi veïnes va fer que l’alcalde acabés aturant les obres.
