Los cuadernos de Marcos, historias de dignidad y memoria. Aquest és el títol d’un llibre escrit per Margarita Sanz Herranz i editat per Suma de Letras, del grup editorial Penguin Random House. Entre les vivències narrades en aquest treball, destaquen els testimonis d’una dona rebutjada que lluita per recuperar la seva dignitat, una família hongaresa que recorre diferents territoris d’Espanya amb el seu petit circ, l’amistat entre una nena perduda, un pastoret i el seu gos i una víctima que sobreviu als efectes de la Guerra Civil. Aquests quaderns, com diu l’autora, "tenen el to i el context d’aquelles converses que es transmeten amb força de pares a fills o d’avis a néts". En el rerefons de tot plegat, hi ha el respecte per la dignitat de les persones i per les tradicions dels pobles dins la seva memòria.

Amb aquest llibre, Margarita Sanz reconstrueix precisament la memòria d’un temps passat a través dels records d’en Marcos, amb la idea d’introduir el lector en històries emotives dins ambients familiars del món rural. Margarita Sanz Herranz, que va néixer a la localitat manxega de la Yunta (Guadalajara) l’any 1946, viu a Barcelona des dels 14 anys. Cuinera de vocació, va passar molts anys gestionant un menjador escolar que havia fundat amb un grup de mares. Aquesta obra és el seu primer treball literari. "El denominador comú de les històries és la vida de la gent, a principis del segle passat, en el món rural", ha explicat aquest dimecres en una entrevista a Ràdio Estel. En aquesta línia, ha destacat "la humilitat amb què la gent afrontava les dificultat", alhora que ha dit que li agradava molt "seure al costat de les àvies i els avis per escoltar les seves històries". Margarita Sanz ha assegurat que ha escrit aquest llibre "perquè els nostres néts i les properes generacions puguin ser grans historiadors i coneixedors de les històries dels temps passats".

L'autora ha destacat que tenia oblidades "moltes paraules que ara ressorgeixen, entre elles el tabaque per denominar el cistell de la costura, i això ha estat la inspiració per crear personatges als quals es pot posar aquest llenguatge en la seva boca". Sanz Herranz, que va fundar un menjador escolar a Barcelona amb un grup de mares i es defineix com a cuinera de vocació, ha dit que, després de treballar d'infermera a l'Hospital del Mar, va dedicar-se als nens: "Quan els meus fills tenien 5 anys, va coincidir amb un moment en què moltes mares havien tornat a treballar, i van muntar un menjador amb carmanyola però després la idea va transformar-se en un menjador de 500 alumnes".