Gerard Pamplona, investigador predoctoral d'història política a la Universitat Pompeu Fabra, i Tica Font, col·laboradora del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, han analitzat aquest dilluns la llum d’esperança en l’escalada militar i bèl·lica a Ucraïna, a la zona fronterera amb Rússia, amb el replegament que Moscou ha ordenat al costat d'un punt conflictiu des de fa 7 anys. Ha estat en el programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, on Gerard Pamplona ha destacat que "tot és un joc polític de moviments relacionat amb el canvi de govern als Estats Units, on Joe Biden és més agressiu amb Rússia que no pas Donald Trump, i Moscou el vol temptejar alhora que també té intenció de posar a prova la unitat europea, en una barreja d'elements que conflueixen en una regió altament conflictiva on, d'altra banda, no hi ha ni bons ni dolents, sinó interessos d'uns i altres". En la mateixa línia, l'investigador i expert en Relacions Internacionals ha dit que "la majoria de la població d'aquesta zona del Donbass, a Ucraïna, és de parla russa i, per tant, desafia les dues parts, la de Rússia i d'Ucraïna, que se senten atacats en funció del que faci l'altre".  En un altre moment, Gerard Pamplona ha recordat que "Vladimir Putin es va annexionar Crimea i alhora es van constituir dues repúbliques vinculades clarament a Rússia".

Tica Font, per la seva banda, ha comentat que "Rússia està esperant com reaccionen els Estats Units i Europa, en principi, tot i que de vegades és difícil de conèixer la voluntat de Putin". A més, ha destacat que "l'OTAN ha estat donant suport a l'exèrcit ucraïnès des que va esclatar el conflicte". És per això que, segons la col·laboradora del Centre Delàs, "Rússia reacciona de tant en tant ensenyant les dents o fins i tot amb algunes actuacions de foc, precisament perquè l'Aliança atlàntica està preparant l'exèrcit d'Ucraïna". Igualment ha lamentat que "Europa no reaccionés fins que Moscou ja s'havia annexionat Crimea i la guerra ja havia esclatat". Font també ha afirmat que "els ucraïnesos se senten més segurs amb  l'OTAN que no pas a la Unió Europea, ja que l'organització atlàntica pot assegurar que acabi la guerra del Donbass, un punt clau tenint en compte que l'actual president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va guanyar les eleccions prometent aquest final del conflicte armat". Finalment ha assegurat que "el secretari general de l'OTAN va respondre demanant canvis a Ucraïna en drets humans, política econòmica i social i altres aspectes".

Sobre el present i el futur, Gerard Pamplona ha pronosticat que "es parlarà molt d'aquest conflicte, que va per llarg, també perquè el Donbass és una regió molt rica, amb els seus gasoductes, per exemple, i les comunitats de parla russa no voldran tornar a pertànyer a l'estat d'Ucraïna després del que ha passat". Com a conclusió, Tica Font ha subratllat que "s'han fet tantes declaracions d'alto el foc com incompliments, i la qüestió és que l'equilibri de forces no es dona perquè l'exèrcit d'Ucraïna no està preparat per fer una intervenció". Ha conclòs que "la solució ideal, que passi perquè tots hi convisquin, és molt difícil perquè hi ha massa odis i rancúnies, cosa que complica ja no només l'àmbit institucional, sinó la mateixa convivència social".

El ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, ordenava dijous passat que les tropes situades a prop de la frontera tornessin a les seves casernes, un replegament que podria acabar amb unes setmanes de tensions polítiques a la regió. En aquest punt d’escalada armada, el govern ucraïnès i els socis occidentals culpen Moscou d’haver acumulat tanta força militar en una zona tan sensible, qüestió també per la qual el Papa Francesc es mostrava preocupat ara fa uns dies. Segons els Estats Units i l’OTAN, ha estat el desplegament més gran des del 2014, quan Moscou es va annexionar la península de Crimea i va començar a donar suport als rebels de la conca industrial del Donbass.

Aquests intercanvis de foc, en clara dinàmica de guerra, han tornat a tirar per terra l’enèsima treva pactada a la regió, el juliol passat, dins dels intents de complir i aplicar els acords de pau signats el 2015 a Minsk. En aquell moment, es va congelar el conflicte de fons, però no es va aturar la que és en aquests moments l’única guerra activa a Europa. Segons les Nacions Unides, han mort en aquest conflicte més de 13.000 persones. Ara Rússia nega que tingui intenció d’envair el país veí, i ha argumentat que la concentració de tropes s’ha produït en territori propi i per fer unes maniobres sense que siguin cap amenaça per a ningú. Molts analistes consideren que Moscou, amb aquest moviment militar, ha mirat més cap a Washington que no pas cap a Kíiv. Estem, més enllà del conflicte amb Ucraïna encara no resolt, davant d’una exhibició amb la qual Rússia vol exhibir la seva força, en un gest que està provocant, d’altra banda, problemes diplomàtics amb la República Txeca. Dins tot aquest trencaclosques, el més urgent és, sens dubte, aturar definitivament, una guerra incomprensible i inacceptable.