Llamé el cielo y no me oyó (Ediciones Martínez Roca, 2015) és el títol d'un nou llibre de l'advocat andalús Juan Pedro Cosano, que ja havia vist publicat l'any passat la novel·la Abogado de pobres, guanyadora, a més, del Premi Abogado. És precisament un advocat generós que volia ser "la veu dels sense veu", com ho va ser en el segle XX l'arquebisbe Óscar Romero, el protagonista que fa de línia de continuïtat entre aquests dos treballs històrics ambientats a la Xerès de la Frontera del segle XVIII. En una entrevista a la Fórmula Estel de Ràdio Estel, l'escriptor ha explicat aquest dimecres que aquesta última obra seva "són noves aventures i peripècies de l'advocat de pobres de Xerès de la Frontera, un home que ofereix un gran missatge també al nostre temps". 

Juan Pedro Cosano ha destacat, de la sinopsi argumental, que "una nena petita acabada de néixer, Lucía de Jesús, és entregada quan era un bebè perquè era una filla extramatrimonial". La història es complica perquè "aquesta òrfena és després acusada de l'assassinat de la mateixa dona que l'havia atès i l'havia cuidat". El fet que l'advocat de pobres la defensi i lluiti per preservar la seva innocència a través de la justícia mostra, segons l'autor andalús, que "enfrontar-se al poder és sovint el destí de l'home, i encara més quan aquest poder no està emparat per la justícia, una realitat de la qual podem concloure que Pedro de Alemán, protagonista d'aquestes novel·les, n'és un referent".

L'advocat de Xerès, que ha promocionat l'obra aquests dies passats a Barcelona, ha explicat també que "l'advocat de pobres és protagonista de dues obres totalment independents, la de l'any passat i aquesta, tot i que l'última és continuació de la primera, però es poden llegir totes dues per separat, i l'una sense haver llegit l'altra". Finalment, Juan Pedro Cosano ha afegit que el llibre Llamé al cielo y no me oyó està inspirat en un manuscrit titulat El crimen del hospital de la sangre. Finalment, però, es va optar per un títol "inspirat en els coneguts versos de Don Juan Tenorio, de José Zorrilla, perquè aquesta poesia destapa la capacitat humana d'arribar sovint allà on la justícia no arriba".