El primer estel és el títol d'un llibre en què Maria Josep Estanyol, doctora en Filologia Semítica per la Universitat de Barcelona, presenta la realitat de la religió, la cultura i la personalitat dels jueus a la Catalunya de la primera meitat del segle XIV. Aquest dimarts, en una entrevista a la Fórmula Estel de Ràdio Estel, la també llicenciada en Arqueologia del Pròxim Orient ha explicat que aquest treball aporta molt, perquè "el judaisme és la base del cristianisme". En aquesta línia, ha assegurat que "el títol de Primer Estel és volgut perquè així s'indica el començament del dia en la cultura jueva". També ha connectat aquesta idea a la de la festa setmanal del judaisme: "És poètic veure que el sàbat comença quan surt el primer estel".

Maria Josep Estanyol ha lamentat que, "a Catalunya i a Espanya, tenim una mancança de jueus des del 1492, una comunitat que, a més, no ha tornat fins a finals del segle XIX, cosa que ens ha impedit conèixer en general i en profunditat el judaisme". L'escriptora experta en cultura hebrea ha comentat que "aquesta obra permet conèixer els costums jueus de l'època medieval, que inclou moltes dosis de superstició més que no pas religió". El llibre explica tot el que hi ha "dins la problemàtica de les famílies, els menjars i costums dels jueus, així com la manera de vestir o de viure en el call de Barcelona, afegint-hi les relacions amb els cristians", ha afegit l'autora.

Pel que fa a l'actualitat de l'obra El primer estel, basada en la història d'una família fictícia però que és prou representativa, Estanyol ha explicat que "els costums reflectits en aquest llibre són bastant semblants als actuals, tot i que alguns jueus d'ara fins i tot s'han sorprès". Més enllà d'això, l'escriptora ha assegurat que ha volgut sobretot "evitar tot el que va produir l'expulsió de 1492, començant pels episodis tràgics del segle XIV, quan molts van morir a mans dels cristians enmig de la pesta i en altres moments". Del que va ser l'expulsió, Maria Josep Estanyol ha destacat que "ens va deixar orfes d'una cultura mil·lennària que, a més, formava part de nosaltres".

Finalment, la també professora de la Universitat de Barcelona ha recordat que, "en el tema del Pròxim Orient, ja no es pot parlar de jueus perseguits, sinó d'israelians atacats i que reaccionen sovint amb violència injustificable". Alhora, ha aclarit que "hi ha molts jueus que són francesos, espanyols, alemanys, nord-americans i d'altres països perquè, a més, el jueu no sempre és religiós, sinó que sobretot forma part d'una gran cultura i comunitat humana" d'arrels bimil·lenàries. "Aquí a Catalunya, tenim molts jueus argentins, i alguns xilens, que formen una comunitat molt important", ha subratllat també com a exemple de la universalitat i la mobilitat d'aquesta cultura.