El cardenal Giuseppe Versaldi, prefecte de la Congregació per a l'Educació Catòlica, inaugura dijous 1 d'octubre el curs acadèmic de les facultats eclesiàstiques i signa la constitució de l'Ateneu Universitari Sant Pacià, el rector del qual serà el Dr. Armand Puig. És una notícia important per a l'Església catalana, perquè s'articularà des del punt de vista universitari i acadèmic de la manera més robusta possible. L'any passat, amb la constitució de la nova Facultat d'Història de l'Església, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí, que se sumava a les dues facultats ja existents (la Facultat de Teologia de Catalunya i la Facultat de Filosofia), s'arribava a la xifra de tres facultats necessàries per constituir un ateneu eclesiàstic. enguany aquest projecte esdevé realitat.
Els antecedents culturals de l'Ateneu es remunten a l'any 2012 amb la celebració a Barcelona de l'Atri dels Gentils, esdeveniment promogut pel cardenal Lluís Martínez Sistach. D'aleshores ençà altres iniciatives com ara el manifest Unes humanitats amb futur, impulsat per l'Institut d'Estudis Catalans i la Facultat de Teologia, i la constitució de la nova Facultat Antoni Gaudí han anat preparant el camí per a la creació d'una institució necessària com és l'Ateneu Sant Pacià.
"Davant d'una societat que pateix una alarmant manca de valors i de coneixements humanístics, nosaltres fem una proposta clara des de l'humanisme cristià, i ho fem a més en diàleg amb els altres agents culturals", expressa el Dr. Armand Puig, rector del nou Ateneu.
L'Ateneu Universitari Sant Pacià agermana tres facultats orientades, respectivament, a l'estudi de la teologia, la filosofia i la humanística cristianes, i queda configurat com una institució universitària que promou la docència i la recerca sobre les àrees centrals del pensament cristià. Ha estat voluntat de l'impulsor i gran canceller de l'Ateneu, el cardenal Martínez Sistach, que portés el nom d'Ateneu Universitari Sant Pacià. El gran bisbe de Barcelona, pastor d'aquesta Església a la segona meitat del segle IV i un dels Pares de l'Església llatina, autor de diversos tractats teològics, constitueix un referent rellevant en la història eclesiàstica de Catalunya.
