L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, l’OCDE, alerta davant d’un panorama fosc, amb un creixement per a Espanya del 2 per cent aquest any i de l’1,6 el 2020 i el 2021. A més, insta l’Estat a no ajornar reformes estructurals, des ‘una preocupació perquè aquesta inestabilitat política no afecti el rigor pressupostari. L’informe de l’OCDE carrega una gran responsabilitat sobre els governs perquè canviïn la seva política i, sobretot, cooperin entre ells per eliminar les incerteses derivades de les guerres comercials i de l’absència d’una línia clara en el camí cap a un món millor en alguns temes, sobretot la lluita contra el canvi climàtic. L’alentiment de l’economia global apunta cap un creixement del 2,9 per cent a escala mundial, el nivell més baix des de la crisi de l’any 2008. Millorar la productivitat, reduir l’atur i dinamitzar l’economia sense que uns països perjudiquin altres formen part igualment de les grans prioritats per a un món que necessita l’economia però, sobretot, una ètica i una acció més pacífica a favor del bé comú.
INTERNACIONAL
"L'OCDE ha avisat Espanya perquè no hi ha estabilitat política"
Joan Buscà, professor d’Economia i analista polític, Josep Vila Abelló, fundador del Grup Sènior del Col·legi d’Economistes, i Lluís Sols, col·laborador del Centre d'Estudis Cristianisme…
26 novembre 2019
@IgnasiMiranda,
Joan Buscà, professor d’Economia i analista polític, Josep Vila Abelló, fundador del Grup Sènior del Col·legi d’Economistes, i Lluís Sols, col·laborador del Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia, han analitzat aquest dimarts, des del programa 'El Mirador de l'actualitat', el perill d’un estancament durador de l’economia mundial, molt lligat a la incertesa política, que és alhora un dels grans motius de preocupació a Espanya. A més, hi incideixen altres realitats com ara el cost del canvi climàtic i les guerres comercials entre grans potències. Buscà ha destacat que "l'OCDE, que controla 35 països del món que representen el 90 per cent del Producte Interior Brut, ha avisat a Espanya perquè no hi ha estabilitat política, i explica què caldria fer". El professor de la Universitat de Barcelona ha situat "els aranzels dels Estats Units, el Brexit (amb una gran incertesa) i la possible recessió d'Alemanya com els grans factors que marquen l'alentiment" en el creixement. Buscà ha recordat que l'organisme internacional "esmenta sobretot l'estabilitat política, que no tenim ara a Espanya, i això influeix en les decisions econòmiques, com també la qüestió de Catalunya". En la mateixa línia, ha afegit que "l'estabilitat política fa que els inversors de fora confiïn més en Espanya, que altres no s'espantin i que no hi hagi desinversions". I ha conclòs que, "quan Espanya recuperi una situació política de govern estable i el tema català es pugui resoldre, l'economia es beneficiarà".
Lluís Sols ha assegurat, per la seva banda, que "no estem parlant ara d'una crisi sistèmica, com la del 1973 i aquesta última, sinó d'un altre tipus, amb petites distorsions que el mateix sistema genera en el que és un cicle normal". El també professor de Secundària ha comentat també que "ha durat molt el període de creixement, sobretot en el cas dels Estats Units per una sobreestimulació de l'economia, cosa que no és excessivament perillosa". En la mateixa línia, ha dit que "els dos braços principals de la política econòmica són la monetària i la fiscal, molt reduïda aquesta i nul·la l'altra". Ha defensat, referint-se al possible futur govern espanyol d'esquerres, una línia d'actuació basada a "orientar la despesa més cap a allò que afecta les classes més desfavorides i reduir la d'obres públiques o destinar la nova a aquesta ciutadania més desprotegida".
Vila Abelló, en una de les seves intervencions, ha explicat que "la crisi anterior va ser la de tocar fons i ara costa aixecar-se, fet que motiva que tinguem crisis cada 7 o 8 anys". El fundador del Grup Sènior ha recordat que, "sempre que hi havia crisis abans, una arma important perquè un país es defensés era la pròpia moneda, aquí la pesseta, que es podia devaluar i la gent s'empobria, però sense adonar-se'n gaire, fet que no era tan traumàtic com ara". Igualment ha destacat que "l'expansió monetària, ara, pot fer rebaixar el valor de l'euro, per la crisi d'Alemanya, però genera més producció i més consum a la llarga, la qual cosa acaba sent beneficiosa".
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimarts 26 de novembre.
