Mohamed Said, president d'Amics de Palestina a Barcelona, Salvador Aragonés, periodista i professor emèrit de la Universitat Internacional de Catalunya, i Albert Naya, periodista i enviat especial a la zona de conflicte, han analitzat aquest dimecres, des del programa El Mirador de l'actualitat, l’atac de Turquia contra els kurds al nord de Síria, una acció militar que ha complicat molt aquests dies les relacions internacionals, entre crítiques creixents a la decisió del president turc Recep Tayyip Erdogan. Aragonés ha dit que "tot el conflictes del Pròxim Orient està emmarcat en una hipocresia general". En aquesta línia, ha comentat que "els Estats Units ha deixat via lliure a Rússia per ajudar el règim sirià i a Turquia, per anar contra els turcs, cosa que el president Erdogan ha assumit com un repte per recuperar la popularitat interna perduda". El periodista ha recordat que "Turquia ha patit molt la violència terrorista, amb centenars de morts els últims anys, i ara vol crear un cinturó de seguretat i neutralitzar les milícies kurdes". Finalment Aragonés ha denunciat que, "amb aquesta ofensiva turca, es veu novament que la guerra és sempre una derrota i un fracàs, mai un instrument per millorar les coses".
Per la seva banda, Albert Naya ha assegurat, des de la zona del conflicte, que "els kurds perden i recuperen pobles segons avança l'ofensiva". Ha explicat que "hi ha 20 civils morts al bàndol turc i 50, a la zona kurda". Sobre el Kurdistan, el també periodista ha destacat "molts kurds donen suport a Erdogan i veuen aquesta guerra com un atac al Partit dels Treballadors (PKK)". Igualment ha afegit que, "en aquesta guerra, el president turc s'ha trobat amb la censura de tota la comunitat internacional, amb anunci de fortes sancions dels Estats Units, un embargament d'Europa i un posicionament clarament contrari de la Lliga Àrab, mentre fins i tot Rússia s'hi oposa". Mohamed Said ha lamentat que "el conflicte sirià no s'acabarà a mig termini, perquè el tauler d'escacs entre els Estats Units i Turquia". El dirigent palestí, a més, ha pronosticat que "acabarà malament perquè Turquia té un interès estratègic a la zona, alhora que la Lliga Àrab està a favor de la unitat del territori sirià".
Mentre el mandatari assegurava inicialment que havien estat “neutralitzat” més d’un centenar de “rebels”, les milícies kurdes parlen de tres morts i d’una resistència acompanyada, amb lògica denúncia, de la mort de civils, almenys una vintena segons algunes fonts, principalment al costat turc de la frontera. La resposta de Turquia a la censura internacional ha estat, d’altra banda, l’amenaça d’enviar 3,6 milions de refugiats a Europa, fet que trencaria el pacte migratori signat el 2016 amb la Unió Europea. Mentrestant, Donald Trump es troba aïllat per les crítiques internes, incloent-hi els republicans, després d’haver abandonat Síria, i ha arribat a plantejar des de sancions a Turquia fins a una mediació i fins i tot nous aliats contra Estat Islàmic, grup terrorista que havia quedat molt afeblit i que ara, segons molts analistes, pot revifar.
En qualsevol cas i des d’una gran complexitat en la situació, aquesta nova guerra fa rebrotar davant del món un greu problema, que és el del Kurdistan, nació que es troba entre 4 estats i que ha patit sovint interessos, guerres i desconsideracions a la seva personalitat pròpia. Les milícies kurdes de Síria estan vinculades al Partit dels Treballadors (PKK), considerat terrorista per Turquia. Ens trobem en un terrible front que, com tots els conflictes bèl·lics, pot ser una nova derrota per a tothom si no dona pas a un procés de sortida sense armes.
