La figura de l'històric director de l'Oficina de Premsa de la Santa Seu Joaquín Navarro Valls ha estat aquest dijous motiu per a la valoració i l’anàlisi de Federico Lombardi, avui president de la Fundació Ratzinger-Benet XVI, un jesuïta que va ser cridat per l’ara Papa emèrit a continuar aquella missió al juliol de 2006 com a màxim responsable de l'Oficina de Premsa vaticana. Lombardi ha explicat que, amb el metge i periodista espanyol, ha compartit grans vivències des de fa més de 25 anys."Navarro era un component estable i important del seguici papal que s'organitzava en els viatges de Joan Pau II, però també un home agradable, amigable i cordial”, ha explicat. En aquesta línia, el jesuïta ha destacat "la fama de Navarro com a competent i brillant 'portaveu' del Papa, tot i que la seva feina va ser, en una denominació molt apropiada, la de director de l'Oficina de Premsa".

Federico Lombardi ha revelat que el seu predecessor com a portaveu del Vaticà li va explicar moltes vegades "que ell volia fer aquest servei amb totes les conseqüències i, per tant, des d’una relació directa amb Joan Pau II". Aquesta relació es va construir, segons el successor de Navarro, "per poder conèixer amb seguretat i claredat el seu pensament i la seva línia, i poder-se presentar al món de la premsa i de l'opinió pública com a intèrpret acreditat del pensament pontifici i no només per coneixement indirecte". Lombardi igualment ha fet seva la consideració del seu predecessor com "una de les figures importants d'aquell pontificat extraordinari, no només per la seva evident visibilitat pública, sinó també pel seu paper d'intervenció i de consell".

El jesuïta i exportaveu de la Santa Seu ha elogiat, a més, la capacitat que va tenir Navarro Valls de portar el servei comunicatiu del Papa molt més enllà del contacte amb els mitjans i els periodistes, ja que "va ser també inclòs com a membre efectiu de diverses delegacions de la Santa Seu a conferències mundials de les Nacions Unides de particular ressonància on, gràcies a la seva experiència i capacitat comunicativa, va desenvolupar efectivament un paper de rellevància primària". En un altre moment, Lombardi ha destacat que Navarro Valls "va tenir diverses vegades un paper 'diplomàtic', per exemple, en la preparació o en el desenvolupament de viatges d'importància històrica, com el del cardenal Casaroli a Rússia el 1988 o el de Joan Pau II a Cuba el 1998". El jesuïta Lombardi ha subratllat, en la mateixa línia, que Navarro va mostrar sempre "intel•ligència, elegància i capacitat de relacions de manera eminent". A banda d'això, també ha qualificat de rellevant en el seu predecessor "l'òptim coneixement de les llengües i una genialitat a l'hora de presentar notícies i continguts informatius de manera brillant, atractiva i concisa".

A més de qualificar de molt encertada l’elecció de Navarro Valls per ser portaveu del Vaticà, Federico Lombardi ha elogiat "que fos per primera vegada un laic en aquesta missió, fet que ja era, d’alguna manera, un missatge de l’Església al món". A més, el jesuïta ha comentat que "era un professional competent i apreciat pels col•legues periodistes, una qualitat combinada amb la dedicació i l’amor fidel que va mostrar sempre a l'Església i al Papa". A més, ha explicata que "la durada excepcional del servei de Navarro com a director de l'Oficina de Premsa vaticana, la seva autoritat, l'eficiència i la qualitat universalment reconeguda del seu treball ens fan pensar espontàniament en la seva direcció com en una època que serà probablement única en la història de l'Oficina de Premsa i de les comunicacions vaticanes". Lombardi ha conclòs que "ha estat un servei a l'Església d'un valor incalculable".

Finalment Federico Lombardi ha expressat el seu agraïment a Joaquín Navarro Valls "per la cortesia i l'atenció durant els 15 anys de col·laboració compartida, sempre bé, serenament i amigablement, amb funcions diferents en el camp de les comunicacions vaticanes". Ha dit també que l'ha considerat "sempre un mestre en la manera de desenvolupar el seu servei", alhora que ha reconegut que no va imaginar mai "que hauria estat cridat per substituir-lo, perquè era inimitable". Lombardi ha explicat també que, en el context d'un pontificat diferent com va ser el de Benet XVI, ell va intentar després interpretar i desenvolupar la tasca que se li va assignar tan bé com va saber, però conservant la valuosa herència de Navarro Valls, que va definir com "un amic de gran espiritualitat, tot i que discreta, i sempre integrada en el seu treball".

D'altra banda, destaquem que el Papa diu, en un missatge enviat en les últimes hores a un congrés organitzat per Scholas Occurrentes a Jerusalem, que el món actual necessita molt la “cultura de l’encontre”. Francesc diu que "massa sovint es construeixen murs que acaben convertint en realitat les pitjors previsions, que són sobretot les de viure com si tots fóssim enemics”. El Sant Pare destaca, concretament en un vídeo que es va escoltar aquest dimecres a la tarda en la clausura del congrés titulat “Càtedres Scholas” a la Universitat Hebrea de Jerusalem, que "la unitat" és la clau per avançar cap a un món millor.

El títol d’aquest congrés ha estat “Entre la universitat i l’Escola, construint la pau a través de la cultura de l’encontre”. Les sessions s’han fet coincidint amb una trobada interreligiosa inaugurada dissabte passat. Més de 70 joves israelians, palestins i d’altres països del món s’han reunit amb una setantena d’acadèmics de 41 universitats. Entre altres personalitats, ha estat present el secretari de la Congregació per a l’Educació Catòlica, Antonio Vincenzo Zani, el president de la Universitat Hebrea de Jerusalem, Menahem Ben Sasson, i el president mundial de la Fundació Pontifícia Scholas Occurrentes, José María del Corral.