En directe

Fórmula Estel

SOCIETAT

"L'OTAN no té sentit amb el model econòmic desplaçat a l'Àsia"

Arcadi Oliveres, economista i activista social, Tica Font, col·laboradora del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, i Jordi Cerdà, historiador i membre del Centre Carlemany,…

9 abril 2019

@IgnasiMiranda

Comparteix
Arcadi Oliveres, economista i activista social, Tica Font, col·laboradora del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, i Jordi Cerdà, historiador i membre del Centre Carlemany, han analitzat aquest dimarts, des del progrmaa El Mirador de l'actualitat, el moment present i el significat de l’OTAN, 70 anys després de la seva creació, una organització que afronta noves realitats que obliguen a replantejar la seva estratègia i la seva presència en un món diferent al de l’any 1949. Tica Font ha explicat que "l'existència de l'OTAN té encara menys sentit ara, perquè abans, durant la Guerra Freda, Europa representava el capitalisme occidental davant l'aposta política russa, i érem com el bastió econòmic del món, cosa que podia fer necessari preparar-se militarment per a alguna disputa amb el model econòmic competidor". En la mateixa línia, ha afegit que "quan el model econòmic mundial s'ha desplaçat cap a l'Àsia, l'OTAN no té sentit com a organisme militar situat a Europa". I a partir d'aquí, la col·laboradora del Centre Delàs ha apuntat que "hi ha actualment algunes aliances de les quals es parla i que preveuen crear algunes associacions amb països llatinoamericans, com ara Brasil o Colòmbia, que són ampliacions noves".
Arcadi Oliveres ha assegurat que "l'OTAN, en el seu inici, era el braç armat del capitalisme, igual que el Pacte de Varsòvia era el del socialisme". En aquest sentit, ha recordat que "els primers anys uns i altres no van fer altra cosa que evitar que l'enemic no s'escapés". L'activista ha posat els exemples les accions per "aigualir la Revolució portuguesa, organitzar el cop d'estat a Turquia, aturar la Primavera de Praga o impulsar un cop d'estat a Grècia", entre d'altres. Finalment ha conclòs que "l'OTAN no ha protegit mai ningú, sinó que ha servit uns determinats interessos", alhora que alertat que "Europa s'està armant cada vegada més, davant uns perills que no són certs, com s'ha demostrat amb unes recents declaracions d'Angela Merkel, quan va defensar el petit exèrcit euroeu amb capacitat d'intervenir a qualsevol zona del món on Europa pogués defensar la seva indústria, cosa que es diu imperialisme".
Jordi Cerdà, per la seva banda, ha reiterat que "l'OTAN no té cap mena de sentit, perquè va néixer per fer front al bloc de l'est, però el Pacte de Varsòvia i les aliances amb Rússia van desaparèixer l'any 1991, moment en què l'organisme hauria d'haver-s'ho mirat tot bé i haver-ho deixat tot novament en mans dels exèrcits nacionals". En un altre moment, l'historiador ha recordat que els països de l'aliança atlàntica "van dir als russos que no patissin perquè els seus avions i tancs no s'hi acostarien, però ho han incomplert perquè han incorporat al tractat països de l'est situats a una tirada de pedra de Sant Petersburg". Finalment s'ha preguntat "quin sentit té una organització militar de guerra convencional, d'aquest abast, quan Rússia disposa ara d'armes d'última generació capaces de burlar qualsevol escut antimíssils, instal·lat ara a Polònia, i que podria destruir en 15 minuts totes les flotes americanes".

Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimarts 9 d'abril.

L’aliança ha passat dels 17 països membres que van signar el tractat fundacional als 29 actuals. Tot i que la Guerra Freda entre blocs és història, l’organisme continua preocupat per contrarestar Moscou. Dijous passat, en una reunió al Departament d’Estat a Washington coincidint amb el 70è aniversari, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, anunciava l’aprovació d’un paquet de mesures per incrementar la presència de l’aliança al Mar Negre i abordar el que qualifica “d’accions agressives de Rússia en aquest front i en altres zones. D’altra banda, l’OTAN veu amb preocupació el delicat moment que viu el Tractat per a l’Eliminació de Míssils Nuclears de Mig i Curt Abast, signat el 1987 pels Estats Units i l’antiga Unió Soviètica. Stoltenbeg considera que les violacions d’aquell acord per part de Rússia “han fet que el món sigui ara més perillós”.

Més actualitat

Col·legi de Metges de Barcelona: "No n'hi ha prou amb els diners. Si tenim més diners, però fem el mateix, no avançarem"

Una infermera camina per la sala d'espera d'Infermeria Familiar i Comunitària del Centre d'Atenció Primària (CAP) Can Bou de Castelldefels, el 15 de novembre de 2021.

El vicepresident del Col·legi, Jaume Sellarès, ha insistit en una entrevista a Ràdio Estel que la solució del sistema sanitari no implica contractar una mútua privada

28 novembre 2022

Redacció

"Els joves ara no són menys igualitaris, però, davant de determinants avenços, el masclisme adopta postures més reaccionàries"

Una nena amb la mà a la finestra, amb un efecte de color lila.

La directora general per l’erradicació de les violències masclistes de la Generalitat critica la idea de “romantitzar” que ara les noves generacions són més masclistes que abans

25 novembre 2022

Redacció

El sector financer creu que el pacte per congelar les hipoteques no pot aspirar a ajudar a tots els deutors

Cartells de venda de pisos en un aparador

En una entrevista a Ràdio Estel, el president de l'Associació Hipotecària Espanyola, Santos González, ha dit que la mesura "és equilibrada" perquè beneficia "tant al client com a la banca"

24 novembre 2022

Redacció