Luis Argüello, l'actual arquebisbe de Valladolid, és el nou president de la Conferència Episcopal Espanyola per als pròxims 4 anys. L'Assemblea Plenària l'ha escollit amb 48 vots a la primera votació. Substitueix en el càrrec l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, que ocupava aquest càrrec des del 2020.
Argüello, de 70 anys, ha estat secretari general i portaveu de l'Episcopat espanyol del 2018 al 2022. No va completar els cinc anys previstos per a aquest servei, perquè va renunciar en ser nomenat arquebisbe titular de Valladolid. Actualment, és membre de la Comissió Permanent, de la Comissió Episcopal per al Clergat i Seminaris i del Servei de Pastoral Vocacional, del qual és el responsable. Es converteix en el desè bisbe que presideix l'episcopat espanyol.
La vida de Luis Argüello
Luis Argüello García va néixer el 16 de maig del 1953 a la localitat palentina de Meneses de Campos. Va obtenir la llicenciatura en Dret civil per la Universitat de Valladolid. En aquesta mateixa ciutat va fer els estudis eclesiàstics. Va ser ordenat sacerdot el 1986 i va desenvolupar el seu ministeri sacerdotal a la mateixa arxidiòcesi de Valladolid. El 14 d'abril del 2016, el Papa Francesc el va nomenar bisbe auxiliar de Valladolid. Va rebre l'ordenació episcopal el 3 de juny del mateix any. El 17 de juny del 2022, Luis Argüello va ser nomenat arquebisbe de Valladolid i en va prendre possessió el 30 de juliol. Ara serà president de la Conferència Episcopal Espanyola fins al 2028.
L'assemblea també ha escollit com a vicepresident de la Conferència l'arquebisbe de Madrid, el cardenal José Cobo, amb 39 vots a la segona votació.
Argüello i l'Església
El nou president de la CEE té una àmplia experiència tant en l'engranatge del govern dels bisbes com en la relació amb el govern del PSOE, on va negociar temes com la fiscalitat o les immatriculacions. Ara té el repte d'entomar tant les directrius del Vaticà sobre reformes com ara la situació dels seminaris, però especialment com s'articularà l'ajuda a les víctimes d'abusos sexuals. I en el terreny de relació amb el Govern estatal una possible llei de llibertat de consciència o l'assumpte de l'Obra Pia a Roma, edificis propietat de l'Església espanyola.
