En directe

Fabricació Pròpia

INTERNACIONAL

"L'última votació a Xile vincula la ciutadania al sistema polític"

La jornada electoral del cap de setmana passat a Xile ha propiciat un ampli triomf dels candidats independents a la convenció constitucional, que des de…

21 maig 2021

@IgnasiMiranda

Comparteix
La jornada electoral del cap de setmana passat a Xile ha propiciat un ampli triomf dels candidats independents a la convenció constitucional, que des de juny redactarà una nova Carta Fonamental del país. Dels 155 membres, 48 van ser elegits des de llistes independents dels partits polítics, és a dir, el 31%. Si els hi sumem els 40 elegits que no militen en cap partit, però que van arribar a les butlletes electorals emparats per algun col·lectiu de la societat civil entre diversos sectors, la xifra d'independents arriba a un 64%, segons l'Observatori Nova Constitució. En definitiva, sense comptar els 17 escons reservats per als pobles indígenes, hi haurà només 50 constituents que militen en forces polítiques. La convenció constituent, que serà paritària (amb 77 dones i 78 homes), tindrà un any per establir les normes bàsiques que marcaran el futur de Xile. Els no militants es van organitzar majoritàriament en dues llistes. Una és l’anomenada del Poble, que va sorgir en el marc de les protestes socials de, 2019 i que va aconseguir articular una organització social i política, amb 27 escons aconseguits a la convenció. I una altra és la d'Independents per una nova Constitució, que es va quedar amb 11 llocs a l'assemblea. Els independents, en qualsevol cas, han fet trontollar el tauler polític xilè i el seu triomf ha estat una gran sorpresa per als analistes i dirigents de tots els sectors. La sociòloga xilena Rommy Morales, professora de la Universitat de Barcelona, ha assegurat aquest dijous, en una entrevista al programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, que el procés que comença ara ha de ser de la societat i no tant dels partits.

La crisi de la democràcia representativa no és nova a Xile i explica, en part, l'abstenció ja gairebé estructural en les eleccions, que no baixa del 50% des que es va implementar el vot voluntari el 2012. En aquesta elecció, tan important per al futur de país, també una majoria dels electors va optar per quedar-se a casa (un 57%). Com interpretaria vostè aquests resultats?
Va ser una jornada molt preocupant pel que fa a la participació, tot i haver-se celebrat dos dies d'elecció. El primer dia va ser d'un 20 per cent i el segon, una mica més alta. Així i tot, la crisi de la democràcia representativa s'arrossega des de fa anys a Xile, amb xifres sempre inferiors al 50 per cent excepte en el plebiscit per elegir el suport o rebuig de la nova Constitució. La participació va estar aquesta vegada dins del que s'esperava, tot i que no ens hi hem de conformar. El que passa és que els sectors urbans amb representacions de candidats de dretes són els que van votar més i, en canvi, els que van obtenir menys representants a la Convenció.

Quina importància poden tenir els independents per elaborar la nova Constitució de Xile?

És un gir totalment radical, tot i que era previsible. Els resultats han estat coherents amb el que es preveia, sobretot després del 18 d'octubre. Aquests resultats permeten que es torni a vincular la ciutadania al sistema polític, generant un procés de legitimitat al voltant nova constitució, i la mort dels partits tradicionals. Per exemple, la Unió Demòcrata Independent, equivalent al PP a Xile, té dos candidats, com també la Democràcia Cristiana. Per tant, s'està produint una mort dels partits tradicionals, mentre els d'esquerra també han hagut de tenir una actitud més humil. I pel que fa als independents, la majoria venen dels moviments socials, cosa que dona un gir clar a la nova Constitució. Un exemple seran els temes dels nous drets, com ara la propietat de l'aigua, que fins ara era privada.
Sembla que no hi haurà, doncs, cap disciplina de partit en els debats per a la nova Constitució. Això és bo de cara a enterrar definitivament l’herència política del dictador Augusto Pinochet?
Sens dubte que sí. Una de les particularitats de la constitució d'Augusto Pinochet, que va permetre que la seva herència segueixi viva, és que precisament la seva redacció va estar marcada per una idea de societat. Es va reflexionar de manera molt intel·ligent un model de societat, i es va optar pel neoliberal. Ara, però, és impossible de fer això. Abans de definir el quòrum o com es tracten determinats temes, és rellevant que es plantegi un moment normatiu sobre el tipus de societat i els valors que volem, entre ells el respecte a la natura i la protecció de les minories. Això ha d'estar inclòs en la redacció de la carta.
Quin procés hi haurà ara per elaborar la nova Constitució Xilena? I com afectarà tant els equilibris socials, amb les protestes i el malestar, com el mandat del president Sebastián Piñera?
Per a Sebastián Piñera, això és una mort política, tenint en compte que té només un 7 per cent d'aprovació. En canvi, amb això, pot acabar el seu mandat tot i l'escàs suport que té. Les protestes són imprevisibles, però també estaran més apagades per la pandèmia i també perquè molts líders estan representats a l'Assemblea constituent. Després, hi ha uns acords sobre quòrum, temes i altres qüestions. L'aprovació de la nova Constitució serà d'aquí a un any o un any i mig, però possiblement s'allargarà a dos. Xile és un país ordenat.

Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dijous 20 de maig.

Més actualitat

AUDIOS

Sense categoria

Pol Izquierdo: "Carles Porta és un gran seductor"

Carles Porta a Tor Pol Izquierdo

El periodista és coautor del reportatge 'Tor: La muntanya maleïda', que va fer al costat de Carles Porta

23 maig 2024

Redacció

AUDIOS

Isaki Lacuesta: "Jo no sé per què els vaig descobrir tan tard"

Segundo premio d'Isaki Lacuesta

El director de cinema estrena 'Segundo premio', una pel·lícula sobre el grup 'Los Planetas'

22 maig 2024

Redacció

MEDI AMBIENT

L’aigua s’encarirà a Catalunya per poder pagar la seva producció  

Veïns de Sarroca de Lleida agafen aigua del camió cisterna a ple sol per la manca d'aigua potable al territori

Ana García, presidenta de la Comissió d'Economia i Sostenibilitat i membre de l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua, exigeix una nova política de la gestió de l’aigua i no fragmentar-la per sectors

22 maig 2024

Redacció