Marina Rossell i Figueras va néixer el 17 de gener de 1954 a la població de la Gornal, poble situat al municipi de Castellet i la Gornal. Els seus inicis artístics van ser el 1974, obrint els concerts de Lluís Llach, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, entre d'altres. El 1976 va editar el seu disc de debut Si volíeu escoltar, amb arranjaments de Llach, en el qual recopilava cançons populars catalanes actualitzades, que van acompanyar en els seus primers anys d'actuacions. El treball que la va llançar a la fama va ser Penyora (1979) (premi Fotogramas de Plata) i que inclou el tema La gavina, que fins avui és el més popular de la seva carrera. Altres dels seus èxits són Bruixes i maduixes (Millor Disc Català de l'Any), Rosa de foc (Premi Ràdio 4), Cos meu recordat, Barca del temps (Disc d'or) i Ha llovido, el seu primer disc en castellà. Ha col·laborat i gravat amb multitud d'autors i intèrprets, entre els quals cal destacar Lluís Llach, Georges Moustaki, Montserrat Caballé, Tete Montoliu, Luis Eduardo Aute, Carlos Cano, Marc Parrot, Pablo Guerrero, Jaume Sisa, Manzanita, Miguel Poveda, Pedro Guerra o el guitarrista de flamenc Tomatito, entre d'altres. Ha realitzat nombroses gires per Europa, Llatinoamèrica i el nord d'Àfrica. En aquesta trajectòria internacional cal destacar els concerts al Théâtre de la Ville, de París (1981 i 1987), les actuacions al Festival Tenco de Sant Remo (Itàlia, 1982) i el Festival Utono Musicale de Como (Itàlia, 1989), a més de les seves aparicions a Moscou i Armènia (1985), Bogotà (1988), Festival Internacional de Cuba (1994), concert pro-indígenes a Bolívia (1995), Amfiteatre Ragusa Festival Barcelona-Sarajevo (Bòsnia, 1996), Centre Cultural Guaraní de Paraguai (1996), Teatre Nacional de Cuba (1997), Théâtre l'Ancienne Belgique, de Brussel·les (Bèlgica, 1998), La Trastienda (Buenos Aires, 1998) i al Palau Sant Jordi —Catalunya x Kosovo— (Barcelona, 1999), entre altres. També va participar en el Midem de Canes (2000) amb Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i Nilda Fernández al Gran Auditorium des Palais des Festivals, ha cantat al Gran Teatre del Liceu i al Palau de la Música de Barcelona (2005), així com a ciutat de la Plata (ciutat de l'Argentina) o a Santiago de Xile, Algèria, Iraq, Israel, els Territoris Palestins i Ciutat Juárez, a Mèxic. El desembre de 2007 va editar Clàssics catalans, àlbum que conté 20 cançons, amb sardanes replantejades com Llevantina, Per tu ploro, Cavaller enamorat i La mort de l'escolà, així com cançons d'autor, de bressol, religioses, populars o havaneres. El disc, coproduït per Marc Parrot, es va distribuir en nombrosos països d'Europa i va ser editat per Harmonia Mundi. Marina Rossell va presentar el repertori de Clàssics catalans en els tres concerts que va donar l'octubre de 2007 a les places argentines de Buenos Aires, La Plata i Rosario i al gener de 2008 a Barcelona.
L'11 setembre de 2008 Rossell va cantar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, amb un concert especial (Marina Rossell al Liceu. De la Renaixença als nostres díes) en el qual es va gravar un DVD en directe que va ser editat el desembre de 2008. El desembre de 2011 va editar el seu disc Marina Rossell canta Moustaki com a homenatge a Georges Moustaki amb tretze temes, un d'ells interpretat a duo amb Moustaki. El 2014 publica dos discos més en homenatge a Moustaki: Marina Rossell canta Moustaki vol. 2[1] i enregistrat en directe al Festival Grec de Barcelona: Tribut a Moustaki.
