Mercè Sanz, entrevistada per Roser Valls en la segona part d'aquest llibre, és una dona que, després de sobreviure als horrors del nazisme, s'ha compromès amb accions solidàries i d'acció pels altres, sobretot en el camp de la donació de sang. Sanz ha recordat que, l'any 1938 amb el seu germà Herminio, va abandonar Espanya pel Pirineu amb una corrua de gent. Després, el 1940, va tenir fins i tot una trobada amb Hitler. "En una festa, la família que m'havia acollit, que era de posició molt bona, em va seure al costat de Hitler. Després, en el vagó d'un tren, ens van portar a camps de concentració, on vam sobreviure senzillament perquè ens van fer servir de conillets d'índies, fins i tot fent-nos experiments amb el cos", ha destacat.

Al camp, en un racó, un cuiner jove donava menjar d'amagat a Mercè Sanz i al seu germà, "unes situacions que van permetre la supervivència" de tots dos, com explica la mateixa afectada. "Però un dia el van enxampar i, davant de nosaltres dos, el van afusellar. No hi ha dia que no pensi en ell", ha afegit entre llàgrimes. Finalment, Sanz ha destacat que recorda bé "el moment de l'alliberament, que va donar pas a un esclat de plorar i una abraçada" entre ella i el seu germà, que no va separar-se mai d'ella, tot i que també era un nen poc més gran. El llibre es presenta aquest dimarts a les 19.00 hores a la llibreria Claret de Barcelona (carrer Roger de Llúria, 5).