Déu vos guard, amics, avui és festa.
És una paràbola. La va explicar l’arquebisbe Joan Josep Omella, dijouspassat, a la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre, en un recés per a capellansi diaques. Està extreta d’un llibre de pregàries del P. Henri Caffarel, elfundador dels Equips de Matrimonis de la Mare de Déu.
Era un home del desert. En una revelació li va demanar a Déu que lidigués, si arribava un dia al Cel, qui tindria al costat. El Senyor li varevelar: «Tindràs a Mimuna la Negra, que viu a tal ciutat.» L’home de Déu,atret per la curiositat, se’n va anar tot d’una a cercar-la. «On viu Mimuna laNegra?» De moment no la coneixien. Un va dir: «Ah, vós voleu dir Mimuna laBoja! La trobareu errant pels voltants.» Encara més estranyat i amoïnat, l’homede Déu va anar a cercar-la. Quan va arribar al cementiri va veure una donapregant. Prop d’ella tenia un ramat d’ovelles i llops tots pastant plegats.L’home, admirat, li va preguntar si era Mimuna. Aquesta li va respondreafirmativament. L’home li va preguntar com era possible que llops i anyellsestiguessin junts. I ella va respondre-li. «Això passa sempre que prego.» I ésque la pregària ajuda que hi hagi pau al món.
Que tingueu una bona festa.
