Déu vos guard, amics, avui és festa
Dimarts vinent, a la parròquia de Santa Maria de Badalona, celebrarem el cinquantenari de la mort del cardenal Anselm Maria Albareda i Ramoneda, que va ser monjo i arxiver de Montserrat, abat titular de Ripoll, prefecte pontifici de la Biblioteca Apostòlica Vaticana, i col·laborador de quatre papes: Pius XI, Pius XII, sant Joan XXIII i beat Pau VI. Fou també un dels pares del Concili Vaticà II. El P. Albareda, que era un home senzill i proper, va arribar a parlar 18 idiomes i va ser un dels propulsors de la llengua vernacla en la litúrgia. La celebració de dimarts serà a Badalona perquè el P. Albareda era fill predilecte d’aquesta ciutat. En efecte, tant quan era monjo a Montserrat com quan s’estava a Roma, sempre que podia es desplaçava a visitar els seus familiars a Badalona, al carrer de la Mercè, i celebrava missa a la parròquia de Santa Maria. En nomenar-lo abat honorífic de Ripoll, el 1951, el consistori badaloní el va declarar fill adoptiu de la ciutat i li va dedicar una plaça.
El P. Anselm Maria Albareda era també un gran coneixedor de sant Ignasi de Loiola, l’any del qual estem a punt d’acabar. En el seu llibre Sant Ignasi a Montserrat, explica magistralment com l’abadia va marcar l’itinerari espiritual del gran convers i el P. Batllori, gran amic d’Albareda, ho resumeix perfectament: “L’Íñigo de Loyola que arriba a Montserrat és un convertit que només sap copiar en un quadern privat aquells fragments de llibres espirituals que més el podien ajudar espiritualment; i l’Ignasi de Loyola que surt de l’únic centre de devotiomoderna metòdica que hi havia arreu de la península [Montserrat] és ja un home capaç de fer i d’escriure els seus propis Exercicis espirituals.”
El cardenal Lluís Martínez Sistach, que presidirà la celebració de dimarts vinent a les vuit del vespre a Santa Maria, en un article publicat aquesta setmana a Catalunya Cristiana explica: “A Roma, en els anys del Concili, parlàvem del “pare Albareda” que personificava la saviesa del monjo benedictí. No era fàcil trobar-lo, perquè estava totalment lliurat a la seva feina d’historiador, bibliotecari i arxivista, sobretot com a prefecte de la Biblioteca Vaticana. Aquells anys del Concili es deia que hi havia quatre catalans il·lustres que honoraven a Roma el nom de Catalunya. Un d’ells era el “pare Albareda”. Els altres tres eren el doctor Manuel Bonet i Muixí, Auditor de la Rota Romana, prestigiós jurista i prevere de Barcelona; l’historiador jesuïta pare Miquel Batllori i Munné, professor de la Universitat Gregoriana, i el musicòleg Higini Anglès i Pàmies, sacerdot de l’arquebisbat de Tarragona i president del Pontifici Institut de Música Sacra.”
És important guardar memòria viva de les persones que ens han precedit, sobretot quan la seva vàlua humana és tan gran.
Que tingueu una bona festa.
