Déuvos guard, amics, avui és festa.
Dijouspassat a Vilafranca del Penedès es van celebrar les exèquies de mossèn Jaume Berdoy,vicari general de Sant Feliu de Llobregat i rector d’aquesta població des del2007. Tenia 70 anys. Havia ocupat diversos càrrecs, però sobretot haviaacompanyat moltes persones, seglars i capellans. L’església era plena de gom agom i es veien llàgrimes en molts ulls.
JaumeBerdoy era un home de fe, vital, acollidor, amb bon humor, que vacontribuir molt a estructurar el bisbatde Sant Feliu de Llobregat. Havia sembrat molt. I aquell comiat, tan massiu,era la resposta més eloqüent.
Elbisbe Agustí Cortés, a l’homilia, va explicar que feia quinze dies, quan haviaparlat per darrera vegada amb ell —una llarga conversa—, el mossèn li haviaensenyat un paper petit, molt desgastat, on hi portava escrit el Salm 15. MossènJaume li va dir al bisbe Agustí que el llegia cada dia després de Completes desde feia quaranta anys. El salm, que havíem cantat feia un moment total’assemblea, entre d’altres coses diu: “Sempre tinc present el Senyor; / ambell a la dreta, mai no cauré. / El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo, /fins el meu cos reposa confiat: / no abandonaràs la meva vida enmig dels morts/ni deixaràs caure a la fossa el qui t'estima.”
Ensortir a la plaça, dues colles castelleres havien preparat cada una un pilar.El van dreçar davant del fèretre de mossèn Jaume, voltat de bisbes, preveres ilaics. El silenci es podia tallar. Els enxanetes van alçar el braç. Haviencoronat els pilars, com mossèn Jaume Berdoy havia coronat la seva fecunda vida.I és que l’entrada al Cel és, en el fons, una gran festa.
Que tingueu una bonafesta.
