Mossèn Ballarín va néixer aBarcelona el 8 de febrer de l’any 1920. Ballarín va fer la guerra, va formarpart de la quinta del biberó, amb els membres de la qual establí lligamsindestructibles. I encara “un cop acabada la guerra al camp de concentració,amb polls i fam, vaig començar a tossir de tísic”. Una tisi no diagnosticada,les seqüeles de la qual l’han acompanyat tota la vida. Després, a casa seva, a Matadepera, hi vapassar sis anys malalt. Anys on va submergir-se en la contemplació i lalectura, de Llull a Cervantes fins a Dant. Als 26 anys va entrar a l’oratori.Els felipons l’enviaren a estudiar al seminari de Solsona que va dirigir durantsis anys. Recordant aquell temps escriu: “només estudiava i pregava.Pregava i estudiava. Necessitava aquells anys dintre meu per deixar-hi reposartantes marors, per salvar-hi per sempre més els silencis de Matadepera”.
El1953 va esdevenir capellà custodi del Santuari de Santa Maria de Queralt. Allíescriure es va convertir en bona part de la seva tasca pastoral. Més que unescriptor, ell se sent “un capellà que escriu”. Així es va anar forjant la sevaprosa, teixida de frases curtes, incisives, amb imatges provocadores i ambcultismes exactes. Encara que, com ha repetit després “de tot el que he llegit,quan arribes a la maduresa només et quedes amb tres o quatre autors... lacultura és com el pòsit del vi, allò que resta quan ja has oblidat tot el quecreies saber”. Els llibres de mossèn Ballarín han marcat dues generacions.Destaca sobre tot el que va escriure inspirant-se i actualitzant la figura deSant Francesc d’Assís (Francesco, Barcelona, Edicions 62, 1967) curullde poesia i d’espiritualitat. Va crear també un personatge cèlebre, fins i tottelevisiu, Mossèn Tronxo (Barcelona: Club Editor 1989) un elaboratclergue rural que respon a la seva màxima: “m’estimo més predicar ambespardenyes”. La imatge més humorística del sacerdot. Les seves col·laboracionsa l’AVUI han estat molt seguides i han aportat a creients i no creients unaaltra visió de l’Església i de la seva relació amb el món contemporani. Tambél’hem tingut a Ràdio Estel i ocasionalment ha col·laborat a CatalunyaCristiana.
El 1995 li va ser concedida laCreu de Sant Jordi i l’any següent va guanyar el Premi Ramon Llull de novel·laamb l’obra Santa Maria, pa de cada dia : el rostre més tendre de l’Església,on es fa palesa la seva arrelada devoció a la Mare de Déu. Quan va fer 90 anyses va presentar el llibre Què pensa Josep Maria Ballarín escrit per laperiodista Mònica Fulquet i prologat pels expresidents de la Generalitat JordiPujol i Pasqual Maragall i pel del Barça Joan Laporta, una triada encertadaperquè Ballarín ha estat i és un ciutadà de Catalunya i un culéfervorós. S’equivoquen els qui volen etiquetar-lo de progressista o deretrògrada. Mossèn Ballarín supera amb saviesa i humor tots els extremismes.
