Nadia Ghulam és una coneguda activista pels drets humans i escriptora afganesa. Però porta una pesada motxilla, perquè quan era petita, al seu país, va caure una bomba que va destrossar casa seva i va marcar la seva pell per sempre. Tot i que parlar-ho li fa mal, ("no és una teràpia per a mi"), perquè reviu el que va viure una vegada i una altra, ho fa per evitar que el mateix li pugui passar a altres nens. "M'he mort moltes vegades, però per alguna raó, Déu m'envia de nou per explicar a la humanitat que no faci guerres, que es pot viure en pau"
En una entrevista a La Caravana feta per Núria Ros, hem repassat la seva infantesa i el moment que va decidir vestir-se de noi per aconseguir menjar per a la seva família. Una època amb conseqüències que encara arrossega: "Tinc estrès posttraumàtic i tot el meu cos em fa mal, perquè visc contínuament en alerta". Però no només això: "Moments de la meva vida aquí em porten a moments de la meva infantesa i adolescència a l'Afganistan". Ghulam reclama al sistema sanitari espanyol millores per poder tractar l'estrès posttraumàtic. "Aquí no saben com tractar-lo", diu.
"A Espanya no saben com tractar l'estrès posttraumàtic"
Tot i la duresa del seu relat, que la va portar a tenir pensaments suïcides, l'activista també recorda bons moments, que ens explica amb un somriure als llavis. Entre ells, el dels divendres que anava al cinema clandestí o la sensació en superar un control talibà amb diners amagats perquè va dir que hi portava l'Alcorà i llibres sagrats.
La vida a Badalona
Nadia Ghulam considera la seva família catalana, que la va acollir a Badalona, els seus "àngels". Ells la van ajudar a passar tot el calvari burocràtic per ser legal aquí. "Jo no estic contada com a refugiada de guerra, imagina't tota la gent que està en aquest món i que és invisible!".
Ella, però, és ben visible aquí, on alça la veu pels que no en tenen. "A Espanya estem suspesos en drets humans". Ghulam només apuja la veu per posar èmfasi en una idea: estem pervertint les paraules 'ajuda humanitària'. "L'ajuda humanitària acaba sent la compra d'armes".
"A l'Afganistan hi ha pau, però no hi ha llibertat. Un país està establert amb pau, seguretat i llibertat. Si no tens un d'aquests, el país no funciona".
Ponts per la pau
Ghulam, que ha vist tot els tipus de violències en la seva pròpia pell, explica també que ha creat Ponts per la Pau, una organització que es dedica a fer accions per promoure la pau. "Eduquem les noies amb escoles clandestines". Però també apel·la a tothom aquí: "Es pot canviar el món des de casa teva!
Descobreix aquí la conversa amb Nadia Ghulam!
