L’espai 30 Minuts de TV3 Sagrada Família: compte enrere, que es va emetre el dilluns 18 de juny, presentava una filmació de l’any 1925, on, segons els realitzadors, apareixia Antoni Gaudí en un casament a Montserrat de dos fills de Joan Munné, un ebenista col·laborador seu. Les imatges, fins aleshores inèdites, pertanyien a la filmació familiar que conserva el senyor Frederic Fargas Teixidó. Ens en férem ressò en el passat número de Catalunya Cristiana (1970), p. 12. Però després de veure el reportatge, d’altra banda molt ben fet, he arribat a la conclusió que, lamentablement, el senyor amb barba blanca i canotier que camina somrient davant de la càmera no és Antoni Gaudí.
1.- Gaudí, ja de jove, es resistia molt a deixar-se fotografiar. La majoria de les fotos que se’n conserven, llevat de la del títol d’arquitecte, es van prendre sense que pràcticament se n’adonés. Si en alguna havia de posar, com la del grup d’erudits catalans i rossellonesos al claustre de la catedral d’Elna (1883), ho feia a desgrat i surt mig d’amagat.
2.- El senyor que a la filmació avança cap a la càmera, confiat i somrient, és un personatge alt i corpulent, elegant i que camina lleuger. El 1925, Gaudí ja vivia a la Sagrada Família, consagrat a la construcció. Vestia pobrament, era un ancià més aviat magre, una mica carregat d’espatlles i caminava pausadament (portava les cames embenades).
3.- La forma del front d’aquest senyor és diferent de la de l’arquitecte. També són diverses les faccions. L’any 1924 Gaudí apareix descobert a la processó de Corpus i té molt menys cabell que el senyor del fotograma del 1925. Aquest home de la pel·lícula porta la barba ben retallada i Gaudí la tenia molt més blanca, poblada i desastrada.
4.- No obstant això, en una seqüència del documental es veu un altre personatge passant ràpidament que fa pensar en Gaudí i que no sembla el mateix que camina cap a la càmera.
L’any passat, per aquestes dates, també es van publicar unes fotografies de l’any 1917, on es veia un personatge que es va identificar amb Gaudí en el moment d’entrar a la Universitat de Barcelona. Ben analitzades, es va desmentir que fos l’arquitecte. La fama de Gaudí és tal que podem crear-ne rèpliques fictícies.
Jaume Aymar i Ragolta
Director de "Catalunya Cristiana" i Ràdio Estel
